Dia del pare? Dia de la mare? Dia de la família!

Avui és 19 de març, dia de Sant Josep, dia del pare. Els primers cursos de Xin-Xirineu fèiem un detall especial tant pel dia del pare com pel dia de la mare (primer diumenge de maig). Mai fèiem una manualitat "masculina", sinó neutre. Però creàvem un detall als pares i un a les mares en els dies assenyalats. Ho fèiem, tot i que la realitat familiar nostra incloïa famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... Sempre ho plantejàvem des del respecte, i als infants els transmetíem el missatge de fer un detall per portar a casa, fos per a qui fos.  

Cada curs sempre hem inclòs recursos per conéixer i compartir les diferents realitats familiars. Hem tengut racons de família, caixa de la família, llibres viatgers... Propostes perquè els infants puguin compartir com és la seva família, sigui quina sigui la seva composició.

Dia a dia, curs a curs, anam evolucionant, reflexionant i fent canvis. Per això, a principi de curs 2019-20 vàrem decidir eliminar de la programació el fer una manualitat per aquests dos dies, i només fer-ne una pel dia de la família, el 15 de maig. Tot i que amb l'inici de la pandèmia no ho vàrem poder aplicar al centre, a la programació diària d'activitats que transmetíem a les famílies durant el confinament, ho vàrem fer d'aquesta manera. Aquest curs 2020-21, ho aplicarem ja al centre. 

No estam en contra de que es celebrin aquests dos dies, simplement consideram que la realitat actual inclou diferents models familiars i no només el de família nuclear (mare, pare i fill/s/a/es) i el centre educatiu ha de tenir un projecte educatiu que sempre valori i respecti totes les realitats dels nostres infants i famílies. La inclusió i no discriminació és bàsica.

Així, avui felicitam als pares. Dia 2 de maig felicitarem a les mares. Però no farem res especial als nostres centres educatius fins el 15 de maig: dia de la família. Per nosaltres, cada realitat familiar dels nostres infants és important però per la cura, l'amor i el respecte que els aporta, no per la seva composició. 

La societat canvia, les realitats familiars també. 

Xin-Xirineu, dia a dia creix, aprèn i evoluciona. No ens penedim dels anys que ho vàrem celebrar. Tot forma part del nostre procés. Però arribats aquí, volíem compartir la nostra reflexió que hem fet entorn aquest tema i la visió actual que en tenim. Segur que amb els anys encara farem més canvis, sigui el tema que sigui. Això és l'important: seguir evolucionant, creixent i adaptant-nos. 

 

 QUÈ PENSAU SOBRE AQUEST TEMA? 

HO CELEBREU A CASA? 

I AL VOSTRE CENTRE EDUCATIU? 

COM HO CELEBREU?

 

Xin-Xirineu s'ha convertit en cooperativa

Imatge: Guillem Mayol Fotografies- Photolicus

Els darrers mesos han estat els més estranys que ens podíem imaginar, plens de incerteses, inseguretats, pors...però a Xin-Xirineu sempre hem intentat seguir lluitant, no perdre la il·lusió i intentar treure el millor de totes aquestes circumstàncies. Per això, fa uns mesos que s'ha anat gestant un canvi en la gestió de l'empresa, el qual ara ja és una realitat (això sí, en procés d'adaptació). La gestió de Xin-Xirineu, anteriorment en mans de na Joana Maria Monjo, ha passat a gestionar-se com una cooperativa d'ensenyament formada per una part de les educadores. Principalment, aquest canvi ha sorgit per tal de millorar la gestió del centre, unint esforços per augmentar la qualitat educativa i poder oferir més serveis a les famílies. Tot això juntament amb les ganes de perfeccionar la nostra tasca dins el món de l’educació i reivindicar la importància de l’etapa 0-3 anys en la qual s’estableixen les bases per el futur desenvolupament dels infants. Una etapa que amb les circumstàncies actuals s'ha demostrat més que mai la infravaloració que se li dóna.

Des de fa temps, la gran implicació de les educadores i el gran treball en equip ens ha demostrat que juntes som molt millors. Som un equip que compartim punts de vista en referència a l’educació i l’etapa 0-3. Per això, amb gran il·lusió començam una nova etapa, en la qual hi ha una certa continuïtat però alhora una canvi tant a nivell personal, laboral i de qualitat del servei. Xin-Xirineu es transforma, però no trenca amb l'etapa anterior.  La manera de treballar, les metodologies que ens inspiren, el punt de vista educatiu...en definitiva, l’essència de Xin-Xirineu és el que ens ha unit, i per això, ho mantindrem en aquesta transformació.

         I per què hem optat per la fórmula de cooperativa? Doncs, perquè la seva definició pensam que és la que ens defineix millor des de sempre, i per això hem donat aquest pas, hem iniciat un etapa en que en la gestió de l'empresa l’important siguin les persones i el treball aportat i no tant el capital.

“Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s’agrupen voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Les cooperatives són empreses participatives, modernes, amb valors, basada en les persones, amb estructures i un funcionament democràtic d’acord amb els principis cooperatius.” 

Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears.

No obstant això, tenim clar que res seria possible sense el GRAN EQUIP de professionals que ens acompanya i sense totes i cada una de les FAMÍLIES amb qui compartim el dia a dia. Per això, amb totes elles hem volgut mantenir-los informats des dels inicis de tots aquests canvis, i que estiguessin assebentats de cada passa.

En definitiva, (d'esquerra a dreta) nosaltres som na Maria Magdalena Rosselló, n'Antònia Maria Perelló i na Joana Maria Monjo, les cooperativistes de Xin-Xirineu i juntes començam aquesta NOVA AVENTURA, la qual ha vengut també acompanyada del naixement d'un nou centre Xin-Xirineu que en una pròxima entrada vos presentarem.

Imatge: Guillem Mayol Fotografies-Photolicus

 ENS ACOMPANYEU EN AQUESTA AVENTURA? 

TREBALLAU EN UNA COOPERATIVA?

SOU COOPERATIVISTES?

Ja sabeu que ens encanta compartir experiències!

Experiència amb un infant positiu en COVID-19 a Xin-Xirineu

Després de reobrir al juny, sempre hem tengut present que vendria una etapa i un curs atípic. Sent així, a Xin-Xirineu ens ha arribat el primer cas d'un infant que ha donat positiu en una PCR. Avui hem fet arribar aquest escrit per correu electrònic a EDUCOVID, i el volem compartir públicament.

Consideram que és necessari compartir informacions reals, de situacions i vivències pròpies, per tal de poder millorar la gestió de tota aquesta problemàtica. Només si les administracions escolten el que es troben els ciutadans en el dia a dia, podran donar les respostes adequades a les necessitats.

Bon dia, voldria remetre la nostra experiència com a centre educatiu de 0-3 anys amb un infant que ha donat positiu a la PCR i intentar que aquesta experiència pugui servir per revisar i actualitzar els protocols actualment establerts.

El dilluns 5 d'octubre ens informen que un infant de 11 mesos, que assisteix a Xin-Xirineu, ha donat positiu. Aquest mateix dilluns ja no havia assistit al centre. Automàticament es posen en marxa els protocols necessaris. L'atenció telefònica d'EDUCOVID és excel·lent: una atenció molt explicativa, clara i des d'una total amabilitat. A més, el nostre servei de prevenció de risc també es posa en marxa.

Automàticament, venen els familiars a recollir i confinen quatre infants de l'aula de nadons (l'aula de l'infant positiu) i dos infants del servei de menjador (ja que l'infant positiu empra aquest servei). A més, es confina l'educadora del seu grup i la directora. Elles dues són les que estaven al servei de menjador.

A més, ens informen que per protocol estam obligats a contractar un servei de desinfecció d'una empresa que es trobi a un llistat publicat per la Conselleria de Salut. Per tant, contractam aquest servei. Evidentment, la despesa va a càrrec de la pròpia empresa.

El dilluns fan les proves als seus familiars i el dimarts 6 d'octubre a tots nosaltres. A més el dimarts aquest infant és portat a urgències per presentar altres símptomes i li recepten un antibiòtic per una simptomatologia relacionada amb mucositat a les orelles. 

El dimecres ja disposam de la informació de tots els resultats de les proves: tots els familiars i tots els infants i educadores hem donat negatiu a la PCR.

Per tant, aquest infant ha donat positiu, presenta una simptomatologia semblant a la COVID-19, però ningú del seu entorn ha donat positiu i ningú presenta simptomatologia. Segons els protocols, hem de seguir confinats fins a completar 10 dies, i no repetiran cap prova a ningú. Hem de tenir present que cada infant confinat és un adult també sense poder treballar, i a més no està regulat el tipus de permís o baixa que han de tenir aquests familiars. Per tant, aquests dies també es troben amb aquesta altra dificultat. 

En definitiva, des de la nostra particular i humil experiència el que volem es aportar informació perquè es puguin anar revisant i actualitzant protocols en base a les realitats que ens trobam:

- S'ha de tenir en compte que el curs just acaba de començar i amb ell la temporada de constipats, al·lèrgies i quadres de simptomatologia semblant a la COVID-19.

- Si un infant dóna positiu però ningú del seu entorn hi dóna, potser seria adequat confirmar amb una altra prova que aquest infant, realment, és positiu i a partir d'aquí revisar si és necessari seguir tot el seu entorn en confinament.

 

És necessari tenir en compte i no oblidar mai els efectes que cada confinament pot tenir damunt la salut mental de grans i petits. També, valorar com es podria minimitzar l'efecte cap a l'economia, agilitzant aquests protocols en els casos que es pugui sospitar d'un fals positiu.

Esperam que aquesta informació pugui servir per ajudar en la millora de dits protocols.

Atentament,

Joana Maria

Directora de Xin-Xirineu Santa Margalida

Des d'aquí, també volem destacar que des de que es va avisar a aquesta família de que l'infant era positiu, cap servei ni cap professional els ha fet un seguiment ni s'ha preocupat per saber com evolucionava el cas. Evidentment, la família ha tengut un sentiment d'"abandó" davant tota aquesta situació, per part de l'administració i els serveis sanitaris. 

 

En definitiva, desitjam amb les millors de les voluntats, que la nostra veu es senti i que serveixi per millorar l'actuació davant futurs possibles casos similars. 

 

 

SERÀ UN CURS ATÍPIC, PERÒ NO DEIXAREM DE LLUITAR PER SUPERAR CADA OBSTACLE I CADA DIFICULTAT QUE ENS TROBEM 

0-3 ANYS I MESURES DE SUPORT PEL COVID-19 2.0

Avui és un dia el qual he començat redactant una entrada que es titulava "Quan reobrirem? 2.0" (de caire bastant positiu sobre la reobertura i que en breu també podreu llegir) però ha estat més necessari redactar aquesta altra. És bastant diferent, fruit de la indignació davant certs fets.

Com explicava a la primera entrada sobre aquest tema, 0-3 ANYS I MESURES DE SUPORT PEL COVID-19 (podeu accedir-hi clicant), la Conselleria d'Educació no sols diferencia entre els centres 0-3 anys que tenen el seu reconeixement (públics i privats) i els que no. La conselleria també ha demostrat des d'un principi d'aquest estat d'alarma, d'aquesta situació excepcional, que es desentén dels que no hi estam, Xin-Xirineu inclòs. A l'entrada anterior es fa referència al DOCUMENT MARC: L'EDUCACIÓ DELS INFANTS 0-3 I LA NECESSITAT D'EQUITAT, on es reconeix que a la Illa de Mallorca som més de 100 els centres com nosaltres, en concret 155.

Des del meu modest lloc, a través de l'escrit i a través de contactes amb la conselleria i altres càrregs polítics, vaig convidar a la reflexió sobre el paper que tenim aquests centres, i la situació tan difícil en la qual ens trobam actualment. No obstant això, s'ha seguit en la mateixa línea. Sembla a ser que no ens consideren responsabilitat seva, però es veu que no recorden que al desatendre als nostres centres deixen a un nombre molt elevat de famílies, infants i professionals desatesos.

Evidentment, a l'altura d'aquest escrit, deveu poder intuir que no han donat cap suport econòmic ni a nosaltres ni a les nostres famílies per fer front a aquesta crisi. Per això, estam sent testimonis del tancament d'alguns dels centres (alguns se'n fa ressò i d'altres ho fan més silenciosament). Mentrestant, nosaltres intentam mantenir-nos no sols econòmicament, sinó també moralment. Aquest darrer aspecte és quasi més difícil que el primer, al sentir-nos tan menyspreats i tan poc recolzats. Però encara tenim sort perquè, per ara, no tancam.

Doncs bé, a aquestes altures, la Conselleria d'Educació va treure un protocol de desescalada per la fase 2 (ara també hi ha disponible el de la fase 3 amb algunes novetats), al qual fa referència als "centres privats 0-3 anys". Nosaltres, des de la nostra innocència ens sentíem incloses dins aquest sector. "Centre privat 0-3 anys", per què no hi hem d'estar inclosos? Doncs, la Conselleria d'Educació i, més en concret, des de l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància (IEPI) afirmen que nosaltres no hem d'aplicar aquest protocoL perquè no formam part dels centres reconeguts. Som la majoria de centres privats 0-3 anys, però no es refereix a nosaltres aquest protocol. Mal d'entendre. Arribats aquí et deriven a la Conselleria de Treball, la qual no sap res del nostre cas i no entén perquè no se'ns regula amb el protocol educatiu. És que és difícil d'entendre. Així estam, que hores d'ara, ningú sap quin protocol hem de seguir. Crec que no passa a altre sector una barbaritat com aquesta.

Però no acaba aquí. Segueix un següent episodi. Intentes assumir que no et consideren servei educatiu, que et consideren un servei simplement assistencial, i que t'anomenen "guarderia" quan tu no t'hi consideres. Intentes assumir que la Conselleria d'Educació no atendrà els centres com nosaltres, ni a les nostres famílies ni als nostres professionals. I, en un moment en que ja estam moralment ben afectats, econòmicament intentant lluitar per una reobertura després de quasi 3 mesos tancats, llegeixes un nou document publicat pel Govern Balear: MESURES EXTRAORDINÀRIES DE CONCILIACIÓ I REFORÇ EDUCATIU A LES ILLES BALEARS. Nova sorpresa d'avui...Doncs que aquí tampoc se'ns té en compte. Resulta que per conciliar donen ajuts per moltes coses, fins i tot per contractar un cuidador a casa, però no per assistir als nostres centres ni per donar una mà a les nostres empreses. Així estam, que les nostres empreses no tenen suport i que a les nostres famílies els surt més a compte contractar algú a casa que fer ús del nostre servei.

En la primera entrada sobre aquest tema, convidava a reflexionar sobre la nostra situació i sobre el gran nombre de famílies que atenem i el gran nombre de professionals que representam. Vista l'evolució que ha seguit tot plegat, ara vos deman: PER FAVOR, no reflexioneu més, simplement agafeu números, deixeu anar formalismes i actueu amb lògica. La realitat és la que és, no la que desitjam. En acabar aquesta crisi ja intentareu canviar aquesta realitat, però ara no és moment per això. Ara és moment per no deixar tanta gent desatesa.

En definitiva, nosaltres intentem mantenir-nos gràcies al gran suport moral de les nostres famílies, que no ens deixen perdre la il·lusió i l'esperança. Des d'aquí el nostre més sincer agraïment cap a elles. És també per elles que intentarem no perdre les ganes de seguir amb l'adaptació per obtenir el "famós" reconeixement de la Conselleria d'Educació i formar part de la seva xarxa complementària. Però sí puc dir que no em sent, ni ara ni per molt de temps, identificada amb una entitat com és aquesta conselleria i l'IEPI, que prefereixen mirar cap a un altre lloc i deixar desatesos a un nombre tan gran d'empreses que modestament intentam lluitar per posar el nostre granet d'arena dins el món 0-3 anys. I alhora desatesos un nombre tan i tan gran de famílies i professionals...qui es pot sentir representat per aquestes institucions que promocionen la desigualtat i la segregació? Som la primera que sé que hi ha una necessitat de regular tot el món dels centres no reconeguts, i som la primera que tenia una gran voluntat per fer un esforç cap aquesta passa. Però, ara mateix amb la realitat que vivim, no entenc el govern i de quina manera pretén que hi hagi centres que es vulguin i puguin adaptar després d'aquesta crisi...potser la seva estratègia és que la majoria tanquem? No saps que pensar a aquestes altures...Esperem que l'humor negre que aportam a l'escrit no deixi de ser humor, i que no es converteixi en realitat.

 

 

ENS AJUDAU A FER VISIBLE AQUESTA SITUACIÓ?

TENIU UN CENTRE NO RECONEGUT, HI TREBALLAU O EN SOU FAMÍLIA USUÀRIA?  

QUÈ OPINAU SOBRE AQUESTA REFLEXIÓ?

Quan reobrirem?

El divendres 13 de març ens diguérem adéu de manera precipitada, amb gran cúmul de sentiments, sabent que els infants no entendrien el que estava passant. Ni tan sols els adults teníem capacitats d'assimilar les tantíssimes coses que s'estaven precipitant... Des d'aquell mateix dia ens feim la mateixa pregunta: QUAN REOBRIREM? Per les ganes de retrobar-nos i de poder tornar dur a terme la nostra funció educativa des d'un acompanyament respectuós de les necessitats dels infants. També per la necessitat de tornar sentir estabilitat i seguretat, tant personal com econòmica.

Des d'aquell 13 de març, no hi ha hagut un dia en que no hàgim pensat "QUAN REOBRIREM?". El dia que comencen a insinuar una data, el primer que ens sorgeix és una reacció positiva, d'esperança, de il·lusió. Però va ser tan breu aquesta sensació...

QUAN REOBRIREM? Doncs el 25 de maig no serà, quasi segur (dic "quasi segur" perquè estam en aquestes circumstàncies ja hem après que res és segur). I quins són els motius? Tenim moltíssimes ganes de reobrir, enyoram els infants, les famílies, les rutines, l'espai...Somiam com serà el retorn, el planificam de fa temps. Però mai l'imaginam com s'està plantejant. No l'imaginam així, perquè no creim que sigui possible fer feina així. No creim que les mesures de seguretat que es proposen sigui possible dur-les a terme a 0-3 anys (ni tampoc a 3-6, ni etapes posteriors). Dins el món de l'educació, la relació directe, el contacte, l'afecte, són al dia a dia,  i són essencials. Més que mai, el confinament ens ho ha demostrat. Per tant, retornar com es proposa, voler complir les mesures de seguretat, farà que deixem de fer una educació respectuosa cap a les necessitats dels infants. Si volem obrir com i quan es proposa a dia d'avui (fins i tot podem dir en aquests moments, perquè en un dia tot pot canviar) tenim dues opcions:

1. Reobrir sent conscients que no es poden complir aquestes mesures de seguretat i, per tant, sense garantir la salut física de infants, famílies i educadores.
   
2. Reobrir seguint les mesures recomanades i haver de tenir els infants en circumstàncies de poca mobilitat, sense contacte físic, sense materials al seu abast. Potser evitaríem contagis, però, no tan sols deixaríem de respectar les seves necessitats, sinó que estaríem al límit de passar a un tipus de maltractament físic i psicològic. Així de greu, així de negatiu com sona és aquesta realitat que proposen.
   

Així...QUAN REOBRIREM? Reobrirem en poder garantir un servei segur i de qualitat. En poder retrobar-nos des de l'afecte i la proximitat per acompanyar als infants i les famílies en una assimilació de tot el viscut, en l'adaptació a la "nova normalitat". Donant un suport a tot el procés emocional que sorgirà quan en una mica de distància mirem tot el que hem viscut, perquè sorgirà...

Alhora, som conscients que la desescalonada proposada suposa que algunes famílies necessitin algun servei, en breu, per poder deixar els seus infants durant la jornada laboral. Per aquests també ens sentim molt preocupades. De tota manera, creim que els que ho necessiten, al manco en el nostre centre, no arribarien a un mínim per fer viable, des d'un punt de vista d'empresa, la reobertura. S'hauria de confirmar. Però igualment, com dic, ens preocupam també per aquests casos concrets. Perquè cada una de les nostres famílies és important. 

Temps de confinament, també és temps de preocupació, i una altra és la part econòmica, no la negarem. Com empresa, com a treballadors, necessitam també reobrir. Quan abans millor. Però... què va en primer lloc? Què és prioritari?

QUAN REOBRIREM? Doncs no ho sabem. Sabem el com però no el quan. Desitjam que els polítics i les institucions comencin a adonar-se, a ser conscients i a tenir presents les necessitats dels infants, les característiques pròpies de l'etapa de la infantesa i l'adolescència, i la feina i la funció dels professionals de l'educació, en totes les etapes. Important aquest aspecte: TOTES LES ETAPES. 0-3 hi és, i és educació.

No estaria malament veure indicis d'aquesta consciència després de més de 50 dies de mesures, propostes... A partir d'aquí, s'hauria de replantejar la desescalonada, analitzar-la. La realitat és que hi ha àmbits en que no es poden prendre algunes mesures de seguretat. Potser alguns sectors hem d'esperar una mica més a reprendre el treball presencial. Potser els tests massius són una solució en la prevenció. No ho sé, i no hem consider qui per donar instruccions ni lliçons. Simplement som conscient que van sorgint necessitats, que els infants tenen les seves i que entre tots hem d'obrir reflexions.

Vull i necessit creure que, realment, "els de dalt" tenen capacitats per conèixer o, al manco, per assessorar-se correctament sobre cada àmbit. De seguida varen saber les necessitats dels cans com animals de companyia, curiosament un àmbit ben concret. Així que, estaria bé algun fet que ens demostri que en referència a infància i educació també tenen aquestes capacitats. Això ens transmetria una mica de confiança i seguretat, dins la gran desconfiança i inseguretat del moment.

Continuarem un temps amb la mateixa pregunta: QUAN REOBRIREM?

La panera dels tresors

De nou, el blog queda en mans de na Maria Ginard, una gran professional que vol compartir amb nosaltres una petita explicació sobre aquesta proposta que a Xin-Xirineu i, més en concret, al seu grup de nadons està tan present: 

El joc és una activitat que sorgeix naturalment en els infants i constitueix una manera peculiar de relacionar-se amb l’entorn. Moltes vegades es pensa que el joc és una pèrdua de temps però és mitjançant el joc que els infants descobreixen les seves possibilitats, aprenen a conèixer el món que els envolta i interpreten la realitat, assagen conductes socials i assumeixen rols, aprenen regles i regulen el comportament, exterioritzen pensaments, descarreguen impulsos i emocions i també satisfan les seves fantasies. Totes aquestes raons ens porten a considerar el joc com una de les activitats bàsiques durant la infantesa, indispensable per al desenvolupament psicomotor, intel·lectual, afectiu i social dels infants.

Per tant, es considera que el joc no és simplement un entreteniment per als infants, sinó que és també un dinamitzador del seu desenvolupament i un instrument privilegiat per a l’aprenentatge.  

Podem trobar diferents tipus de joc però avui parlarem d’un que està especialment pensat pels nadons; La Panera dels Tresors. 

Si pensam una mica amb el tipus de materials que utilitzen els nostres infants, ens adonarem que pràcticament tot el que els oferim és de plàstic (biberó, mossegador, plat, coberts,...). El plàstic els proporciona molt poca informació sensorial. La panera suposa una proposta per oferir diferents materials naturals o del seu entorn proper. 

ORIGEN

 

La panera dels tresors va ser dissenyada per Elionor Goldschmied l’any 1981, encara que la va anar revisant i modificant durant els anys següents. És una activitat que consisteix a situar a terra una panera plena d’objectes de manera que els infants hi puguin accedir fàcilment i explorar-los sensorialment. 

OBJECTIUS

Alguns dels seus objectius són:

• Desenvolupar els sentits.
• Oferir la possibilitat d’aprendre per descobriment.
• Afavorir la coordinació ull-mà-boca.
• Augmentar la capacitat d’atenció.
• Desenvolupar la capacitat d’exploració.

És una activitat pensada per posar en pràctica quan els infants ja són capaços d’estar asseguts una estona (5-6 mesos aprox.), i és recomanable deixar-la d’utilitzar quan ja comencen a caminar.

OBJECTES

Els objectes que hi podem trobar no han de ser joguines comercials o de plàstic, més bé hi trobem materials naturals i matèries primeres transformades, per exemple una cullera de fusta. 

La panera ha de contenir uns 60 objectes quotidians que s’han d’anar renovant, no s’han d’oferir tots de cop. És a dir, hi haurà materials que es mantindràn a cada proposta i altres que aniran rotant. 

A continuació vos oferim un llistat amb diferents materials per si vos ve de gust crear la vostra pròpia panera.

• Objectes naturals: castanyes,  nous, trossos de suro, llimones, troncs,...
• Objectes de materials naturals: taps de suro, pilota de llana, flauta de canya, raspall de dents,...
• Objectes de fusta: caixes petites, cullera, cullerot, bol, pinces de la roba, cilindres,...
• Objectes metàl·lics: culleres, motllos de pastís, picarols, colador, embut, llaunes tancades amb arròs,...
• Objectes de pell, roba o goma: bossa, pilotes de grandàries i textures diferents, bosses amb herbes aromàtiques, tap de banyera amb cadena,....
• Objectes de paper i cartró: tubs de cartró, paper xarol, caixes de cartró,...
• Objectes de vidre: pom d’armari, pots petits, mirallet,...

Segons els objectes es poden proposar paneres temàtiques. Per exemple, amb materials propis de cada estació o amb objectes de formes concretes.  

Panera amb objectes rodons i esferes

 I aquí vos deixam alguns exemples més de paneres: 

CONEIXIEU AQUEST RECURS? 

EN TENIU UNA A CASA O A LA VOSTRA AULA DE NADONS? 

VOLEU COMPARTIR ALGUNA INFORMACIÓ MÉS SOBRE AQUEST TEMA?  

PROVAREU DE FER-NE UNA? SI ÉS AIXÍ, ESPERAM ALGUNA IMATGE!

 

Bibliografia:

●       Romero Rosales, V. i Gómez Vidal, M. (2009). El joc infantil i la seva metodologia. Altamar.

●       Estremera, L. (2020). Materiales y Recursos para Aprender Jugando. [En línia] Escuela Bitácoras. Disponible a: https://escuela.bitacoras.com/aula/materiales-recursos-aprender-jugando/