Quan reobrirem?

El divendres 13 de març ens diguérem adéu de manera precipitada, amb gran cúmul de sentiments, sabent que els infants no entendrien el que estava passant. Ni tan sols els adults teníem capacitats d'assimilar les tantíssimes coses que s'estaven precipitant... Des d'aquell mateix dia ens feim la mateixa pregunta: QUAN REOBRIREM? Per les ganes de retrobar-nos i de poder tornar dur a terme la nostra funció educativa des d'un acompanyament respectuós de les necessitats dels infants. També per la necessitat de tornar sentir estabilitat i seguretat, tant personal com econòmica.

Des d'aquell 13 de març, no hi ha hagut un dia en que no hàgim pensat "QUAN REOBRIREM?". El dia que comencen a insinuar una data, el primer que ens sorgeix és una reacció positiva, d'esperança, de il·lusió. Però va ser tan breu aquesta sensació...

QUAN REOBRIREM? Doncs el 25 de maig no serà, quasi segur (dic "quasi segur" perquè estam en aquestes circumstàncies ja hem après que res és segur). I quins són els motius? Tenim moltíssimes ganes de reobrir, enyoram els infants, les famílies, les rutines, l'espai...Somiam com serà el retorn, el planificam de fa temps. Però mai l'imaginam com s'està plantejant. No l'imaginam així, perquè no creim que sigui possible fer feina així. No creim que les mesures de seguretat que es proposen sigui possible dur-les a terme a 0-3 anys (ni tampoc a 3-6, ni etapes posteriors). Dins el món de l'educació, la relació directe, el contacte, l'afecte, són al dia a dia,  i són essencials. Més que mai, el confinament ens ho ha demostrat. Per tant, retornar com es proposa, voler complir les mesures de seguretat, farà que deixem de fer una educació respectuosa cap a les necessitats dels infants. Si volem obrir com i quan es proposa a dia d'avui (fins i tot podem dir en aquests moments, perquè en un dia tot pot canviar) tenim dues opcions:

1. Reobrir sent conscients que no es poden complir aquestes mesures de seguretat i, per tant, sense garantir la salut física de infants, famílies i educadores.
   
2. Reobrir seguint les mesures recomanades i haver de tenir els infants en circumstàncies de poca mobilitat, sense contacte físic, sense materials al seu abast. Potser evitaríem contagis, però, no tan sols deixaríem de respectar les seves necessitats, sinó que estaríem al límit de passar a un tipus de maltractament físic i psicològic. Així de greu, així de negatiu com sona és aquesta realitat que proposen.
   

Així...QUAN REOBRIREM? Reobrirem en poder garantir un servei segur i de qualitat. En poder retrobar-nos des de l'afecte i la proximitat per acompanyar als infants i les famílies en una assimilació de tot el viscut, en l'adaptació a la "nova normalitat". Donant un suport a tot el procés emocional que sorgirà quan en una mica de distància mirem tot el que hem viscut, perquè sorgirà...

Alhora, som conscients que la desescalonada proposada suposa que algunes famílies necessitin algun servei, en breu, per poder deixar els seus infants durant la jornada laboral. Per aquests també ens sentim molt preocupades. De tota manera, creim que els que ho necessiten, al manco en el nostre centre, no arribarien a un mínim per fer viable, des d'un punt de vista d'empresa, la reobertura. S'hauria de confirmar. Però igualment, com dic, ens preocupam també per aquests casos concrets. Perquè cada una de les nostres famílies és important. 

Temps de confinament, també és temps de preocupació, i una altra és la part econòmica, no la negarem. Com empresa, com a treballadors, necessitam també reobrir. Quan abans millor. Però... què va en primer lloc? Què és prioritari?

QUAN REOBRIREM? Doncs no ho sabem. Sabem el com però no el quan. Desitjam que els polítics i les institucions comencin a adonar-se, a ser conscients i a tenir presents les necessitats dels infants, les característiques pròpies de l'etapa de la infantesa i l'adolescència, i la feina i la funció dels professionals de l'educació, en totes les etapes. Important aquest aspecte: TOTES LES ETAPES. 0-3 hi és, i és educació.

No estaria malament veure indicis d'aquesta consciència després de més de 50 dies de mesures, propostes... A partir d'aquí, s'hauria de replantejar la desescalonada, analitzar-la. La realitat és que hi ha àmbits en que no es poden prendre algunes mesures de seguretat. Potser alguns sectors hem d'esperar una mica més a reprendre el treball presencial. Potser els tests massius són una solució en la prevenció. No ho sé, i no hem consider qui per donar instruccions ni lliçons. Simplement som conscient que van sorgint necessitats, que els infants tenen les seves i que entre tots hem d'obrir reflexions.

Vull i necessit creure que, realment, "els de dalt" tenen capacitats per conèixer o, al manco, per assessorar-se correctament sobre cada àmbit. De seguida varen saber les necessitats dels cans com animals de companyia, curiosament un àmbit ben concret. Així que, estaria bé algun fet que ens demostri que en referència a infància i educació també tenen aquestes capacitats. Això ens transmetria una mica de confiança i seguretat, dins la gran desconfiança i inseguretat del moment.

Continuarem un temps amb la mateixa pregunta: QUAN REOBRIREM?