0-3 ANYS I MESURES DE SUPORT PEL COVID-19 2.0

Avui és un dia el qual he començat redactant una entrada que es titulava "Quan reobrirem? 2.0" (de caire bastant positiu sobre la reobertura i que en breu també podreu llegir) però ha estat més necessari redactar aquesta altra. És bastant diferent, fruit de la indignació davant certs fets.

Com explicava a la primera entrada sobre aquest tema, 0-3 ANYS I MESURES DE SUPORT PEL COVID-19 (podeu accedir-hi clicant), la Conselleria d'Educació no sols diferencia entre els centres 0-3 anys que tenen el seu reconeixement (públics i privats) i els que no. La conselleria també ha demostrat des d'un principi d'aquest estat d'alarma, d'aquesta situació excepcional, que es desentén dels que no hi estam, Xin-Xirineu inclòs. A l'entrada anterior es fa referència al DOCUMENT MARC: L'EDUCACIÓ DELS INFANTS 0-3 I LA NECESSITAT D'EQUITAT, on es reconeix que a la Illa de Mallorca som més de 100 els centres com nosaltres, en concret 155.

Des del meu modest lloc, a través de l'escrit i a través de contactes amb la conselleria i altres càrregs polítics, vaig convidar a la reflexió sobre el paper que tenim aquests centres, i la situació tan difícil en la qual ens trobam actualment. No obstant això, s'ha seguit en la mateixa línea. Sembla a ser que no ens consideren responsabilitat seva, però es veu que no recorden que al desatendre als nostres centres deixen a un nombre molt elevat de famílies, infants i professionals desatesos.

Evidentment, a l'altura d'aquest escrit, deveu poder intuir que no han donat cap suport econòmic ni a nosaltres ni a les nostres famílies per fer front a aquesta crisi. Per això, estam sent testimonis del tancament d'alguns dels centres (alguns se'n fa ressò i d'altres ho fan més silenciosament). Mentrestant, nosaltres intentam mantenir-nos no sols econòmicament, sinó també moralment. Aquest darrer aspecte és quasi més difícil que el primer, al sentir-nos tan menyspreats i tan poc recolzats. Però encara tenim sort perquè, per ara, no tancam.

Doncs bé, a aquestes altures, la Conselleria d'Educació va treure un protocol de desescalada per la fase 2 (ara també hi ha disponible el de la fase 3 amb algunes novetats), al qual fa referència als "centres privats 0-3 anys". Nosaltres, des de la nostra innocència ens sentíem incloses dins aquest sector. "Centre privat 0-3 anys", per què no hi hem d'estar inclosos? Doncs, la Conselleria d'Educació i, més en concret, des de l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància (IEPI) afirmen que nosaltres no hem d'aplicar aquest protocoL perquè no formam part dels centres reconeguts. Som la majoria de centres privats 0-3 anys, però no es refereix a nosaltres aquest protocol. Mal d'entendre. Arribats aquí et deriven a la Conselleria de Treball, la qual no sap res del nostre cas i no entén perquè no se'ns regula amb el protocol educatiu. És que és difícil d'entendre. Així estam, que hores d'ara, ningú sap quin protocol hem de seguir. Crec que no passa a altre sector una barbaritat com aquesta.

Però no acaba aquí. Segueix un següent episodi. Intentes assumir que no et consideren servei educatiu, que et consideren un servei simplement assistencial, i que t'anomenen "guarderia" quan tu no t'hi consideres. Intentes assumir que la Conselleria d'Educació no atendrà els centres com nosaltres, ni a les nostres famílies ni als nostres professionals. I, en un moment en que ja estam moralment ben afectats, econòmicament intentant lluitar per una reobertura després de quasi 3 mesos tancats, llegeixes un nou document publicat pel Govern Balear: MESURES EXTRAORDINÀRIES DE CONCILIACIÓ I REFORÇ EDUCATIU A LES ILLES BALEARS. Nova sorpresa d'avui...Doncs que aquí tampoc se'ns té en compte. Resulta que per conciliar donen ajuts per moltes coses, fins i tot per contractar un cuidador a casa, però no per assistir als nostres centres ni per donar una mà a les nostres empreses. Així estam, que les nostres empreses no tenen suport i que a les nostres famílies els surt més a compte contractar algú a casa que fer ús del nostre servei.

En la primera entrada sobre aquest tema, convidava a reflexionar sobre la nostra situació i sobre el gran nombre de famílies que atenem i el gran nombre de professionals que representam. Vista l'evolució que ha seguit tot plegat, ara vos deman: PER FAVOR, no reflexioneu més, simplement agafeu números, deixeu anar formalismes i actueu amb lògica. La realitat és la que és, no la que desitjam. En acabar aquesta crisi ja intentareu canviar aquesta realitat, però ara no és moment per això. Ara és moment per no deixar tanta gent desatesa.

En definitiva, nosaltres intentem mantenir-nos gràcies al gran suport moral de les nostres famílies, que no ens deixen perdre la il·lusió i l'esperança. Des d'aquí el nostre més sincer agraïment cap a elles. És també per elles que intentarem no perdre les ganes de seguir amb l'adaptació per obtenir el "famós" reconeixement de la Conselleria d'Educació i formar part de la seva xarxa complementària. Però sí puc dir que no em sent, ni ara ni per molt de temps, identificada amb una entitat com és aquesta conselleria i l'IEPI, que prefereixen mirar cap a un altre lloc i deixar desatesos a un nombre tan gran d'empreses que modestament intentam lluitar per posar el nostre granet d'arena dins el món 0-3 anys. I alhora desatesos un nombre tan i tan gran de famílies i professionals...qui es pot sentir representat per aquestes institucions que promocionen la desigualtat i la segregació? Som la primera que sé que hi ha una necessitat de regular tot el món dels centres no reconeguts, i som la primera que tenia una gran voluntat per fer un esforç cap aquesta passa. Però, ara mateix amb la realitat que vivim, no entenc el govern i de quina manera pretén que hi hagi centres que es vulguin i puguin adaptar després d'aquesta crisi...potser la seva estratègia és que la majoria tanquem? No saps que pensar a aquestes altures...Esperem que l'humor negre que aportam a l'escrit no deixi de ser humor, i que no es converteixi en realitat.

 

 

ENS AJUDAU A FER VISIBLE AQUESTA SITUACIÓ?

TENIU UN CENTRE NO RECONEGUT, HI TREBALLAU O EN SOU FAMÍLIA USUÀRIA?  

QUÈ OPINAU SOBRE AQUESTA REFLEXIÓ?