Xin-Xirineu: Veus d'un racó de 0-3 anys: Desenvolupament/criança

Avui és 19 de març, dia de Sant Josep, dia del pare. Els primers cursos de Xin-Xirineu fèiem un detall especial tant pel dia del pare com pel dia de la mare (primer diumenge de maig). Mai fèiem una manualitat "masculina", sinó neutre. Però creàvem un detall als pares i un a les mares en els dies assenyalats. Ho fèiem, tot i que la realitat familiar nostra incloïa famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... Sempre ho plantejàvem des del respecte, i als infants els transmetíem el missatge de fer un detall per portar a casa, fos per a qui fos.

Cada curs sempre hem inclòs recursos per conéixer i compartir les diferents realitats familiars. Hem tengut racons de família, caixa de la família, llibres viatgers... Propostes perquè els infants puguin compartir com és la seva família, sigui quina sigui la seva composició.

Dia a dia, curs a curs, anam evolucionant, reflexionant i fent canvis. Per això, a principi de curs 2019-20 vàrem decidir eliminar de la programació el fer una manualitat per aquests dos dies, i només fer-ne una pel dia de la família, el 15 de maig. Tot i que amb l'inici de la pandèmia no ho vàrem poder aplicar al centre, a la programació diària d'activitats que transmetíem a les famílies durant el confinament, ho vàrem fer d'aquesta manera. Aquest curs 2020-21, ho aplicarem ja al centre.

No estam en contra de que es celebrin aquests dos dies, simplement consideram que la realitat actual inclou diferents models familiars i no només el de família nuclear (mare, pare i fill/s/a/es) i el centre educatiu ha de tenir un projecte educatiu que sempre valori i respecti totes les realitats dels nostres infants i famílies. La inclusió i no discriminació és bàsica.

Així, avui felicitam als pares. Dia 2 de maig felicitarem a les mares. Però no farem res especial als nostres centres educatius fins el 15 de maig: dia de la família. Per nosaltres, cada realitat familiar dels nostres infants és important però per la cura, l'amor i el respecte que els aporta, no per la seva composició.

La societat canvia, les realitats familiars també.

Xin-Xirineu, dia a dia creix, aprèn i evoluciona. No ens penedim dels anys que ho vàrem celebrar. Tot forma part del nostre procés. Però arribats aquí, volíem compartir la nostra reflexió que hem fet entorn aquest tema i la visió actual que en tenim. Segur que amb els anys encara farem més canvis, sigui el tema que sigui. Això és l'important: seguir evolucionant, creixent i adaptant-nos.

QUÈ PENSAU SOBRE AQUEST TEMA?

HO CELEBREU A CASA?

I AL VOSTRE CENTRE EDUCATIU?

COM HO CELEBREU?

Aquesta vegada el blog queda en mans d'una gran professional que vol compartir amb nosaltres una reflexió sobre aquesta temàtica tan important a la primera infància:

El meu nom és Maria Magdalena Rosselló. Vaig cursar el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil i la carrera d’Educació Primària amb especialitat de Pedagogia Terapèutica. Actualment, som educadora de referència de l’aula dels grans, els músics, a Xin-Xirineu. He tengut el gust d’estar amb ells des de nadons i els acompanyaré fins al final del cicle. Això m’ha permès veure tota la seva evolució i canvis, i quins canvis!

ADÉU, BOLQUERS!

El control d’esfínters és un procés que necessita la maduresa i motivació de l’infant. L’adquisició d’aquest hàbit afavoreix l’autonomia personal de l’infant, a més d’incidir en aspectes tan importants com l’autoimatge, les relacions amb els demés i la personalitat d’un mateix.

És important que l’infant es senti segur i acompanyat per l’adult en aquest procés. La retirada del bolquer fa que siguin menys dependents dels adults però, per això, necessiten la seva afirmació per aconseguir-ho.

PERÒ ... ENS TROBAM PREPARATS?

L’infant "fa dos anys", la pressió d’anar a “l’escola dels grans”, "hem d’aprofitar ara que fa calor",... la pressió social i els dubtes ens envaeixen. Tots aquests factors fan avançar aquest procés i alguns infants no estan preparats. ABANS NO SEMPRE ÉS MILLOR. No hi ha una data exacta, no es tracta d’un aprenentatge ni d’un entrenament, sinó que és part del procés maduratiu de l’infant.

Algunes senyals que ens poden indicar que es van preparant per assolir aquest pas són:

Diferencia sensacions i es fa més conscient. Ho podem observar quan comencen a dir quan ja han fet el pipí i/o la caca o si s’amaguen o aturen el joc al moment de fer caca.
Pot contenir el pipí o la caca. Això s’observa quan els canvies i van eixuts després d’unes hores amb el bolquer, o quan demanen per fer el pipí i/o la caca al vàter i aguanten mentre els retires el bolquer i els prepares.
Decideix per si mateix fer-ho al vàter o orinal. En alguns infants es pot observar que estan preparats però ells no volen fer-ho al vàter ni orinal. Ells han de tenir un paper actiu en tot el procés perquè al final ells decideixen si fer-ho o no.

Arribats aquí, retiram el bolquer, però l’infant es fa tots els pipis i les deposicions damunt. És una clara senyal que no està preparat, ja sigui pel procés maduratiu o perquè no està decidit a donar el pas. En aquests casos, és millor tornar-li posar. És un mite que no es pot tornar a posar el bolquer.

Si l’infant està preparat, és igual si és l’estiu o l’hivern. Ens tornam a trobar amb un mite: el moment per retirar-lo és a l’estiu. És una comoditat per l'adult pel tema de la vestimenta. Si està preparat no es farà ni els pipis ni les deposicions damunt gaires vegades i no serà un greu problema el de la vestimenta.

L’ADULT

Faci el que faci l’adult enfront el control d’esfínters, tant si ho fa “bé”, com si ho fa “malament”, com sinó fa res, el fill arribarà a controlar els esfínters. Algunes recomanacions són:

● Els infants han de sentir-se recolzats per les famílies i aquests han d’estar tranquils i intentar no enfadar-se ni pressionar.

● Explicar-li perquè orinam i defecam: quan menjam, una part del menjar serveix per créixer i la resta s’ha de treure i tirar.

● Netejar sense retrets, quan s’ho fa damunt.

● No s’ha de fer seure a l’orinal a certes hores ni fins que fa alguna cosa.

● No mostrar impaciència ni demanar contínuament si es té ganes de fer pipí o caca.

● Deixar-lo triar si vàter, orinal o adaptador pel vàter.

● No recompensar quan ho fa al vàter o orinal. No sempre podrem fer-ho i el dia que no ho facem ho pot viure com un càstig.

● Anar parlant d’aquest procés les setmanes prèvies i establir un dia per la retirada del bolquer i així anticipar-li el que fareu en arribar aquest dia.

COM HO FEIM A XIN-XIRINEU?

Actualment, a la classe dels músics ens trobam en l’etapa que alguns ja no porten bolquer i d’altres hem de fer la retirada d’aquest dins els pròxims mesos. Com bé va explicar la meva companya Maria a l’entrada anterior, a Xin-Xirineu treballam molt a través dels hàbits i rutines.

La retirada del bolquer és un aprenentatge complex que requereix una maduració que implica un control muscular, és un hàbit.

Abans de la retirada anam preparant a l’infant: quan li canviam el bolquer el seiem al vàter, si així ho vol, perquè comenci a familiaritzar-se. N’hi ha que tenen molta curiositat i observen als seus companys des de la finestra que tenim a l’aula, des de petits. A més, anam explicant contes sobre aquest tema. Tot comença des d’aquí i tot comença com un joc!

Per fer la retirada del bolquer, el primer que feim es posar-nos d’acord amb la família. A Xin-Xirineu és la família qui elegeix quan fer-ho. Consideram que és la família qui ha de triar el moment perquè si s’afavoreixen les condicions del context familiar, tot resulta més fàcil. Si ens posam d’acord és per no coincidir molts d’infants en la mateixa setmana, però mai imposam nosaltres una data. Les famílies, abans poden preparar a l’infant a partir de contes, parlant del tema, anant a comprar les braguetes i els calçotets, preparant un adaptador i/o l’orinal, convidant-lo a provar aquests… i el més important de tot: tenir molta paciència per poder-li donar temps. És important que es senti acompanyat durant aquest procés i que tengui un reforçament positiu.

La retirada del bolquer sempre la recomanem que es comenci un divendres o previ de festiu a casa, tranquil·lament. És important que durant el cap de setmana no es tenguin molts esdeveniments socials per així poder estar més pendents i que l’ambient sigui més tranquil i controlat. El dilluns, quan l’infant arriba al centre i ens diuen que han fet la retirada del bolquer mostram una gran alegria i feim que l’infant també la senti.També ens porten suficient roba i unes sabates de recanvi per aquests primers dies.

Al centre, pensam que és important recordar-li que ha d’anar al bany però sense pressionar. Per això, abans de començar la rutina del bon dia proposam a tots d’anar al bany. Després de berenar i rentar-nos les mans i quan entram del pati ho tornam a proposar. Els infants que queden al menjador se’ls hi proposa d’anar abans i després de dinar i quan es desperten del descans. A més, a tot moment un infant pot demanar d’anar-hi, però és una manera de recordar-ho seguint les rutines diàries. Quan ho tenen controlat et diuen que no en tenen i es respecte, però al principi és important recordar-li. L’infant segurament no et digui que no, inclús és normal que et demani per anar-hi més vegades degut a la inseguretat que encara té. Però altres vegades, al principi passa el contrari: jugant o estant entretingut no vol anar al bany. Si es veuen senyals o es té controlat que fa un cert temps que no hi va, l’animam a anar-hi i d’assegurar-li que després podrà seguir amb el que està fent en aquest moment.

En definitiva, a Xin-Xirineu intentam que aquest procés es doni de manera molt natural i molt coordinat amb la família. La veritat que així tot es viu molt més positivament tant per part de l’infant, com de la família, de les educadores i companys/es del centre.

RECURSOS

Contes específics sobre el tema del control d’esfínters que poden servir per introduir i acompanyar aquesta etapa: