Xin-Xirineu s'ha convertit en cooperativa

Imatge: Guillem Mayol Fotografies- Photolicus

Els darrers mesos han estat els més estranys que ens podíem imaginar, plens de incerteses, inseguretats, pors...però a Xin-Xirineu sempre hem intentat seguir lluitant, no perdre la il·lusió i intentar treure el millor de totes aquestes circumstàncies. Per això, fa uns mesos que s'ha anat gestant un canvi en la gestió de l'empresa, el qual ara ja és una realitat (això sí, en procés d'adaptació). La gestió de Xin-Xirineu, anteriorment en mans de na Joana Maria Monjo, ha passat a gestionar-se com una cooperativa d'ensenyament formada per una part de les educadores. Principalment, aquest canvi ha sorgit per tal de millorar la gestió del centre, unint esforços per augmentar la qualitat educativa i poder oferir més serveis a les famílies. Tot això juntament amb les ganes de perfeccionar la nostra tasca dins el món de l’educació i reivindicar la importància de l’etapa 0-3 anys en la qual s’estableixen les bases per el futur desenvolupament dels infants. Una etapa que amb les circumstàncies actuals s'ha demostrat més que mai la infravaloració que se li dóna.

Des de fa temps, la gran implicació de les educadores i el gran treball en equip ens ha demostrat que juntes som molt millors. Som un equip que compartim punts de vista en referència a l’educació i l’etapa 0-3. Per això, amb gran il·lusió començam una nova etapa, en la qual hi ha una certa continuïtat però alhora una canvi tant a nivell personal, laboral i de qualitat del servei. Xin-Xirineu es transforma, però no trenca amb l'etapa anterior.  La manera de treballar, les metodologies que ens inspiren, el punt de vista educatiu...en definitiva, l’essència de Xin-Xirineu és el que ens ha unit, i per això, ho mantindrem en aquesta transformació.

         I per què hem optat per la fórmula de cooperativa? Doncs, perquè la seva definició pensam que és la que ens defineix millor des de sempre, i per això hem donat aquest pas, hem iniciat un etapa en que en la gestió de l'empresa l’important siguin les persones i el treball aportat i no tant el capital.

“Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s’agrupen voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica. Les cooperatives són empreses participatives, modernes, amb valors, basada en les persones, amb estructures i un funcionament democràtic d’acord amb els principis cooperatius.” 

Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears.

No obstant això, tenim clar que res seria possible sense el GRAN EQUIP de professionals que ens acompanya i sense totes i cada una de les FAMÍLIES amb qui compartim el dia a dia. Per això, amb totes elles hem volgut mantenir-los informats des dels inicis de tots aquests canvis, i que estiguessin assebentats de cada passa.

En definitiva, (d'esquerra a dreta) nosaltres som na Maria Magdalena Rosselló, n'Antònia Maria Perelló i na Joana Maria Monjo, les cooperativistes de Xin-Xirineu i juntes començam aquesta NOVA AVENTURA, la qual ha vengut també acompanyada del naixement d'un nou centre Xin-Xirineu que en una pròxima entrada vos presentarem.

Imatge: Guillem Mayol Fotografies-Photolicus

 ENS ACOMPANYEU EN AQUESTA AVENTURA? 

TREBALLAU EN UNA COOPERATIVA?

SOU COOPERATIVISTES?

Ja sabeu que ens encanta compartir experiències!

Experiència amb un infant positiu en COVID-19 a Xin-Xirineu

Després de reobrir al juny, sempre hem tengut present que vendria una etapa i un curs atípic. Sent així, a Xin-Xirineu ens ha arribat el primer cas d'un infant que ha donat positiu en una PCR. Avui hem fet arribar aquest escrit per correu electrònic a EDUCOVID, i el volem compartir públicament.

Consideram que és necessari compartir informacions reals, de situacions i vivències pròpies, per tal de poder millorar la gestió de tota aquesta problemàtica. Només si les administracions escolten el que es troben els ciutadans en el dia a dia, podran donar les respostes adequades a les necessitats.

Bon dia, voldria remetre la nostra experiència com a centre educatiu de 0-3 anys amb un infant que ha donat positiu a la PCR i intentar que aquesta experiència pugui servir per revisar i actualitzar els protocols actualment establerts.

El dilluns 5 d'octubre ens informen que un infant de 11 mesos, que assisteix a Xin-Xirineu, ha donat positiu. Aquest mateix dilluns ja no havia assistit al centre. Automàticament es posen en marxa els protocols necessaris. L'atenció telefònica d'EDUCOVID és excel·lent: una atenció molt explicativa, clara i des d'una total amabilitat. A més, el nostre servei de prevenció de risc també es posa en marxa.

Automàticament, venen els familiars a recollir i confinen quatre infants de l'aula de nadons (l'aula de l'infant positiu) i dos infants del servei de menjador (ja que l'infant positiu empra aquest servei). A més, es confina l'educadora del seu grup i la directora. Elles dues són les que estaven al servei de menjador.

A més, ens informen que per protocol estam obligats a contractar un servei de desinfecció d'una empresa que es trobi a un llistat publicat per la Conselleria de Salut. Per tant, contractam aquest servei. Evidentment, la despesa va a càrrec de la pròpia empresa.

El dilluns fan les proves als seus familiars i el dimarts 6 d'octubre a tots nosaltres. A més el dimarts aquest infant és portat a urgències per presentar altres símptomes i li recepten un antibiòtic per una simptomatologia relacionada amb mucositat a les orelles. 

El dimecres ja disposam de la informació de tots els resultats de les proves: tots els familiars i tots els infants i educadores hem donat negatiu a la PCR.

Per tant, aquest infant ha donat positiu, presenta una simptomatologia semblant a la COVID-19, però ningú del seu entorn ha donat positiu i ningú presenta simptomatologia. Segons els protocols, hem de seguir confinats fins a completar 10 dies, i no repetiran cap prova a ningú. Hem de tenir present que cada infant confinat és un adult també sense poder treballar, i a més no està regulat el tipus de permís o baixa que han de tenir aquests familiars. Per tant, aquests dies també es troben amb aquesta altra dificultat. 

En definitiva, des de la nostra particular i humil experiència el que volem es aportar informació perquè es puguin anar revisant i actualitzant protocols en base a les realitats que ens trobam:

- S'ha de tenir en compte que el curs just acaba de començar i amb ell la temporada de constipats, al·lèrgies i quadres de simptomatologia semblant a la COVID-19.

- Si un infant dóna positiu però ningú del seu entorn hi dóna, potser seria adequat confirmar amb una altra prova que aquest infant, realment, és positiu i a partir d'aquí revisar si és necessari seguir tot el seu entorn en confinament.

 

És necessari tenir en compte i no oblidar mai els efectes que cada confinament pot tenir damunt la salut mental de grans i petits. També, valorar com es podria minimitzar l'efecte cap a l'economia, agilitzant aquests protocols en els casos que es pugui sospitar d'un fals positiu.

Esperam que aquesta informació pugui servir per ajudar en la millora de dits protocols.

Atentament,

Joana Maria

Directora de Xin-Xirineu Santa Margalida

Des d'aquí, també volem destacar que des de que es va avisar a aquesta família de que l'infant era positiu, cap servei ni cap professional els ha fet un seguiment ni s'ha preocupat per saber com evolucionava el cas. Evidentment, la família ha tengut un sentiment d'"abandó" davant tota aquesta situació, per part de l'administració i els serveis sanitaris. 

 

En definitiva, desitjam amb les millors de les voluntats, que la nostra veu es senti i que serveixi per millorar l'actuació davant futurs possibles casos similars. 

 

 

SERÀ UN CURS ATÍPIC, PERÒ NO DEIXAREM DE LLUITAR PER SUPERAR CADA OBSTACLE I CADA DIFICULTAT QUE ENS TROBEM 

0-3 ANYS I MESURES DE SUPORT PEL COVID-19 2.0

Avui és un dia el qual he començat redactant una entrada que es titulava "Quan reobrirem? 2.0" (de caire bastant positiu sobre la reobertura i que en breu també podreu llegir) però ha estat més necessari redactar aquesta altra. És bastant diferent, fruit de la indignació davant certs fets.

Com explicava a la primera entrada sobre aquest tema, 0-3 ANYS I MESURES DE SUPORT PEL COVID-19 (podeu accedir-hi clicant), la Conselleria d'Educació no sols diferencia entre els centres 0-3 anys que tenen el seu reconeixement (públics i privats) i els que no. La conselleria també ha demostrat des d'un principi d'aquest estat d'alarma, d'aquesta situació excepcional, que es desentén dels que no hi estam, Xin-Xirineu inclòs. A l'entrada anterior es fa referència al DOCUMENT MARC: L'EDUCACIÓ DELS INFANTS 0-3 I LA NECESSITAT D'EQUITAT, on es reconeix que a la Illa de Mallorca som més de 100 els centres com nosaltres, en concret 155.

Des del meu modest lloc, a través de l'escrit i a través de contactes amb la conselleria i altres càrregs polítics, vaig convidar a la reflexió sobre el paper que tenim aquests centres, i la situació tan difícil en la qual ens trobam actualment. No obstant això, s'ha seguit en la mateixa línea. Sembla a ser que no ens consideren responsabilitat seva, però es veu que no recorden que al desatendre als nostres centres deixen a un nombre molt elevat de famílies, infants i professionals desatesos.

Evidentment, a l'altura d'aquest escrit, deveu poder intuir que no han donat cap suport econòmic ni a nosaltres ni a les nostres famílies per fer front a aquesta crisi. Per això, estam sent testimonis del tancament d'alguns dels centres (alguns se'n fa ressò i d'altres ho fan més silenciosament). Mentrestant, nosaltres intentam mantenir-nos no sols econòmicament, sinó també moralment. Aquest darrer aspecte és quasi més difícil que el primer, al sentir-nos tan menyspreats i tan poc recolzats. Però encara tenim sort perquè, per ara, no tancam.

Doncs bé, a aquestes altures, la Conselleria d'Educació va treure un protocol de desescalada per la fase 2 (ara també hi ha disponible el de la fase 3 amb algunes novetats), al qual fa referència als "centres privats 0-3 anys". Nosaltres, des de la nostra innocència ens sentíem incloses dins aquest sector. "Centre privat 0-3 anys", per què no hi hem d'estar inclosos? Doncs, la Conselleria d'Educació i, més en concret, des de l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància (IEPI) afirmen que nosaltres no hem d'aplicar aquest protocoL perquè no formam part dels centres reconeguts. Som la majoria de centres privats 0-3 anys, però no es refereix a nosaltres aquest protocol. Mal d'entendre. Arribats aquí et deriven a la Conselleria de Treball, la qual no sap res del nostre cas i no entén perquè no se'ns regula amb el protocol educatiu. És que és difícil d'entendre. Així estam, que hores d'ara, ningú sap quin protocol hem de seguir. Crec que no passa a altre sector una barbaritat com aquesta.

Però no acaba aquí. Segueix un següent episodi. Intentes assumir que no et consideren servei educatiu, que et consideren un servei simplement assistencial, i que t'anomenen "guarderia" quan tu no t'hi consideres. Intentes assumir que la Conselleria d'Educació no atendrà els centres com nosaltres, ni a les nostres famílies ni als nostres professionals. I, en un moment en que ja estam moralment ben afectats, econòmicament intentant lluitar per una reobertura després de quasi 3 mesos tancats, llegeixes un nou document publicat pel Govern Balear: MESURES EXTRAORDINÀRIES DE CONCILIACIÓ I REFORÇ EDUCATIU A LES ILLES BALEARS. Nova sorpresa d'avui...Doncs que aquí tampoc se'ns té en compte. Resulta que per conciliar donen ajuts per moltes coses, fins i tot per contractar un cuidador a casa, però no per assistir als nostres centres ni per donar una mà a les nostres empreses. Així estam, que les nostres empreses no tenen suport i que a les nostres famílies els surt més a compte contractar algú a casa que fer ús del nostre servei.

En la primera entrada sobre aquest tema, convidava a reflexionar sobre la nostra situació i sobre el gran nombre de famílies que atenem i el gran nombre de professionals que representam. Vista l'evolució que ha seguit tot plegat, ara vos deman: PER FAVOR, no reflexioneu més, simplement agafeu números, deixeu anar formalismes i actueu amb lògica. La realitat és la que és, no la que desitjam. En acabar aquesta crisi ja intentareu canviar aquesta realitat, però ara no és moment per això. Ara és moment per no deixar tanta gent desatesa.

En definitiva, nosaltres intentem mantenir-nos gràcies al gran suport moral de les nostres famílies, que no ens deixen perdre la il·lusió i l'esperança. Des d'aquí el nostre més sincer agraïment cap a elles. És també per elles que intentarem no perdre les ganes de seguir amb l'adaptació per obtenir el "famós" reconeixement de la Conselleria d'Educació i formar part de la seva xarxa complementària. Però sí puc dir que no em sent, ni ara ni per molt de temps, identificada amb una entitat com és aquesta conselleria i l'IEPI, que prefereixen mirar cap a un altre lloc i deixar desatesos a un nombre tan gran d'empreses que modestament intentam lluitar per posar el nostre granet d'arena dins el món 0-3 anys. I alhora desatesos un nombre tan i tan gran de famílies i professionals...qui es pot sentir representat per aquestes institucions que promocionen la desigualtat i la segregació? Som la primera que sé que hi ha una necessitat de regular tot el món dels centres no reconeguts, i som la primera que tenia una gran voluntat per fer un esforç cap aquesta passa. Però, ara mateix amb la realitat que vivim, no entenc el govern i de quina manera pretén que hi hagi centres que es vulguin i puguin adaptar després d'aquesta crisi...potser la seva estratègia és que la majoria tanquem? No saps que pensar a aquestes altures...Esperem que l'humor negre que aportam a l'escrit no deixi de ser humor, i que no es converteixi en realitat.

 

 

ENS AJUDAU A FER VISIBLE AQUESTA SITUACIÓ?

TENIU UN CENTRE NO RECONEGUT, HI TREBALLAU O EN SOU FAMÍLIA USUÀRIA?  

QUÈ OPINAU SOBRE AQUESTA REFLEXIÓ?

Quan reobrirem?

El divendres 13 de març ens diguérem adéu de manera precipitada, amb gran cúmul de sentiments, sabent que els infants no entendrien el que estava passant. Ni tan sols els adults teníem capacitats d'assimilar les tantíssimes coses que s'estaven precipitant... Des d'aquell mateix dia ens feim la mateixa pregunta: QUAN REOBRIREM? Per les ganes de retrobar-nos i de poder tornar dur a terme la nostra funció educativa des d'un acompanyament respectuós de les necessitats dels infants. També per la necessitat de tornar sentir estabilitat i seguretat, tant personal com econòmica.

Des d'aquell 13 de març, no hi ha hagut un dia en que no hàgim pensat "QUAN REOBRIREM?". El dia que comencen a insinuar una data, el primer que ens sorgeix és una reacció positiva, d'esperança, de il·lusió. Però va ser tan breu aquesta sensació...

QUAN REOBRIREM? Doncs el 25 de maig no serà, quasi segur (dic "quasi segur" perquè estam en aquestes circumstàncies ja hem après que res és segur). I quins són els motius? Tenim moltíssimes ganes de reobrir, enyoram els infants, les famílies, les rutines, l'espai...Somiam com serà el retorn, el planificam de fa temps. Però mai l'imaginam com s'està plantejant. No l'imaginam així, perquè no creim que sigui possible fer feina així. No creim que les mesures de seguretat que es proposen sigui possible dur-les a terme a 0-3 anys (ni tampoc a 3-6, ni etapes posteriors). Dins el món de l'educació, la relació directe, el contacte, l'afecte, són al dia a dia,  i són essencials. Més que mai, el confinament ens ho ha demostrat. Per tant, retornar com es proposa, voler complir les mesures de seguretat, farà que deixem de fer una educació respectuosa cap a les necessitats dels infants. Si volem obrir com i quan es proposa a dia d'avui (fins i tot podem dir en aquests moments, perquè en un dia tot pot canviar) tenim dues opcions:

1. Reobrir sent conscients que no es poden complir aquestes mesures de seguretat i, per tant, sense garantir la salut física de infants, famílies i educadores.
   
2. Reobrir seguint les mesures recomanades i haver de tenir els infants en circumstàncies de poca mobilitat, sense contacte físic, sense materials al seu abast. Potser evitaríem contagis, però, no tan sols deixaríem de respectar les seves necessitats, sinó que estaríem al límit de passar a un tipus de maltractament físic i psicològic. Així de greu, així de negatiu com sona és aquesta realitat que proposen.
   

Així...QUAN REOBRIREM? Reobrirem en poder garantir un servei segur i de qualitat. En poder retrobar-nos des de l'afecte i la proximitat per acompanyar als infants i les famílies en una assimilació de tot el viscut, en l'adaptació a la "nova normalitat". Donant un suport a tot el procés emocional que sorgirà quan en una mica de distància mirem tot el que hem viscut, perquè sorgirà...

Alhora, som conscients que la desescalonada proposada suposa que algunes famílies necessitin algun servei, en breu, per poder deixar els seus infants durant la jornada laboral. Per aquests també ens sentim molt preocupades. De tota manera, creim que els que ho necessiten, al manco en el nostre centre, no arribarien a un mínim per fer viable, des d'un punt de vista d'empresa, la reobertura. S'hauria de confirmar. Però igualment, com dic, ens preocupam també per aquests casos concrets. Perquè cada una de les nostres famílies és important. 

Temps de confinament, també és temps de preocupació, i una altra és la part econòmica, no la negarem. Com empresa, com a treballadors, necessitam també reobrir. Quan abans millor. Però... què va en primer lloc? Què és prioritari?

QUAN REOBRIREM? Doncs no ho sabem. Sabem el com però no el quan. Desitjam que els polítics i les institucions comencin a adonar-se, a ser conscients i a tenir presents les necessitats dels infants, les característiques pròpies de l'etapa de la infantesa i l'adolescència, i la feina i la funció dels professionals de l'educació, en totes les etapes. Important aquest aspecte: TOTES LES ETAPES. 0-3 hi és, i és educació.

No estaria malament veure indicis d'aquesta consciència després de més de 50 dies de mesures, propostes... A partir d'aquí, s'hauria de replantejar la desescalonada, analitzar-la. La realitat és que hi ha àmbits en que no es poden prendre algunes mesures de seguretat. Potser alguns sectors hem d'esperar una mica més a reprendre el treball presencial. Potser els tests massius són una solució en la prevenció. No ho sé, i no hem consider qui per donar instruccions ni lliçons. Simplement som conscient que van sorgint necessitats, que els infants tenen les seves i que entre tots hem d'obrir reflexions.

Vull i necessit creure que, realment, "els de dalt" tenen capacitats per conèixer o, al manco, per assessorar-se correctament sobre cada àmbit. De seguida varen saber les necessitats dels cans com animals de companyia, curiosament un àmbit ben concret. Així que, estaria bé algun fet que ens demostri que en referència a infància i educació també tenen aquestes capacitats. Això ens transmetria una mica de confiança i seguretat, dins la gran desconfiança i inseguretat del moment.

Continuarem un temps amb la mateixa pregunta: QUAN REOBRIREM?

0-3 ANYS I MESURES DE SUPORT PEL COVID-19

Aquests dies estan sent difícils per a tothom, i cada persona viu la situació des del seu punt de vista i a partir de les circumstàncies pròpies. Ningú viu igual aquesta crisi sanitària. Però, el que si sabem, és que junts en podem sortir enfortits.  

Així, vull aportar una reflexió des del punt de vista d'un centre educatiu 0-3 anys no autoritzat per la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca (des d'ara, la conselleria). Perquè entengueu el terme, "no autoritzat" fa referència a un reconeixement per part de la conselleria que et dóna accés a una xarxa complementària a les escoletes públiques. Si en formes part pots comptar amb suport per part de la conselleria, les famílies poden tenir accés a ajudes econòmiques i els Equips d'Atenció Primerenca poden atendre als nostres infants. Però has de complir una normativa que, en quant a espais, ha estat fins ara molt exigent. Per això, nosaltres comptam amb un permís municipal, que ens permet dur a terme la nostra activitat professional i econòmica legalment, però sense tenir accés a tot l'esmentat.

Com a professional de 0-3 anys em sent animada davant la voluntat de canvi que s'han anat veient els darrers anys des de les institucions i administracions. Es pot apreciar, per una part, cap a les famílies i infants amb ajuts per a l'accés a l'educació en aquesta etapa. Per altra part, també s'aprecia amb la facilitació als centres no reconeguts la seva adaptació a la normativa, baixant els paràmetres exigits i anunciant ajudes econòmiques. 

Davant aquesta situació actual, marcada per la crisi sanitària, també es pot apreciar bona voluntat. Fa uns dies es va compartir aquesta notícia des del Facebook de l'Assemblea 0-3 Illes Balears: 

Al llegir-la reconforta saber que es valora la feina i el paper de les educadores infantils davant aquest confinament, i també la importància que tendrem els centres d'educació 0-3 anys després de sortir de l'estat d'alarma. Encara més encoratja seguir llegint sobre la consciència política de donar suport a aquest sector per poder fer front a les dificultats econòmiques de la situació. No obstant això, només es parla de les escoletes autoritzades per la conselleria, tant públiques com privades. I què passa amb els demés centres educatius de 0-3 anys? Què no ens veim afectats per aquesta crisi? Què no complim i complirem la mateixa funció?

La realitat de Xin-Xirineu (es suposa que no molt diferent d'altres centres en la mateixa situació) des d'un punt de vista econòmic, és que som una petita empresa mantinguda per les entrades directes de les famílies, sense cap suport extern, i que vivim al dia. Des de la proclamació de l'estat d'alarma hem intentat agafar les millors mesures cap a les treballadores i alhora mantenir el contacte diari amb les famílies i infants. Vivim en una constant pressió per reinventar-nos "a temps" i poder complir la nostra funció educativa i social mitjançant les noves tecnologies. Els objectius principals del nostre treball actual són:

• Fer-nos sentir a prop de les famílies com a professionals.
• Dirigir el grup (incloent professionals i famílies) per tal de que suposi un espai de suport.  
• Aportar idees i propostes d'activitats per facilitar l'aprofitament d'aquest temps a casa. 
• Transmetre comprensió, motivació i tranquil·litat cap a la situació. 
• Continuar donant assessorament pedagògic. 
• Crear moments positius a la vida dels nostres infants durant aquestes setmanes.
• Mantenir el contacte amb els infants, tant les educadores com la resta de companys i companyes, perquè els que compartíem el seu dia a dia no "desapareixem" sense explicació. 
• Mantenir el contacte perquè el dia que puguem retrobar-nos sigui més fàcil adaptar-nos. 
• Continuar formant-nos i preparant materials per créixer professionalment.
• Lluitar perquè puguem reobrir en les millors condicions i amb el servei adaptat a la nova situació, a les noves necessitats socials. 

Per tant, Xin-Xirineu podem dir que seguim complint una important funció educativa i social. 

Retornant a les notícies, després de l'esmentada, aquests dies també hem pogut consultar-ne de diferents fonts en les quals es parla de què la Federació d'Escoles Infantils de PIME Balears (FEIPIMEB) reclamen el suport per aquest sector (enllaços al final). S'esmenta la important funció dels centres educatius d'aquesta etapa 0-3 anys, tant en el moment actual però també en el moment de retornar a obrir, i es recalca la necessitat de donar suport econòmic tant als centres reconeguts com als no reconeguts. Tot i que a mi no m'agrada la paraula, en el segon cas es referiria a totes les denominades "guarderies". No m'agrada perquè aquesta paraula no ens representa, no només "guardam" sinó que també duim a terme una funció educativa. 

Des de la seva gestació, Xin-Xirineu ha tengut voluntat de ser reconeguda per la conselleria, però per falta de metres quadrats i de fons econòmic suficient per aconseguir-los no hem pogut formar part d'aquesta xarxa. No ha estat per falta de voluntat, ni per manca de professionals qualificats, ni per manca de tenir un bon projecte educatiu. Tampoc per falta de suport de les famílies en quant a reconeixement i valoració. Ha estat simplement per una manca d'espai i de recursos econòmics. I actualment, ens trobam que volem aprofitar les facilitats que es donen per aconseguir aquest pas, perquè ara sí que podem redistribuir el mateix espai per complir els requisits. Però la realitat d'avui, la realitat d'aquesta crisi, és que no en formem part d'aquesta xarxa. I per això no se'ns ha de tenir en compte a nosaltres i la nostra comunitat en les mesures de suport? Per això, la conselleria i el govern no han de preocupar-se per la situació de les nostres famílies? 

Si es consulta el DOCUMENT MARC: L'EDUCACIÓ DELS INFANTS 0-3 I LA NECESSITAT D'EQUITAT publicat al gener de 2019 es pot comprovar que just a l'illa de Mallorca es varen recomptar 155 centres de les (mal-)anomenades "guarderies". Es diu aviat, 155...quants professionals, quantes famílies i quants infants es podrien veure afectats si aquestes empreses no superam aquesta crisi? 

Potser alguns d'aquests 155 centres ja estan reconeguts a dia d'avui. No ho puc assegurar amb total certesa, però crec que difícilment seran gaires tenint en compte que Xin-Xirineu viu aquest procés en primera persona. I recordau que quan dic reconeguts em refereixo a la conselleria, perquè evidentment, molts fa temps que comptam amb un reconeixement molt important: el de les nostres famílies i el nostre entorn social. Aquest reconeixement que valora l'espai que tenim (no el que podríem tenir), les nostres professionals, el nostre projecte educatiu i el nostre servei. Un veritable reconeixement professional, educatiu, social i emocional. Però seguim amb la necessitat d'un reconeixement per part de la conselleria que implica adaptar l'espai. Podrem dur a terme aquesta adaptació després de l'estat d'alarma? Comptarem amb recursos suficients per superar la crisi i poder fer adaptacions per aconseguir aquest "famós" reconeixement? 

Però deixem de banda la necessitat de què tots aquests centres, com el nostre, ens adaptem a una normativa ja que és una necessitat molt real del temps anterior a la crisi que vivim, però poc significativa just ara. Anem a analitzar quina és la realitat de la societat balear just al moment d'aquesta crisi, i intentem que les institucions públiques ens representin i ens donin suport a tots, no a un petit sector. No defensam que tots requerim del mateix suport, simplement, analitzar el cas de cada tipus de centre i donar una ajuda corresponent. Plantejar la necessitat de les escoletes infantils públiques, de les privades autoritzades i de les "guarderies". A partir d'aquí donar resposta a tothom.

Alguns partits polítics ja han mostrat el seu suport a aquestes reivindicacions (enllaç de la notícia) i la preocupació cap a la situació en què quedarien moltes famílies si aquests centres no poguéssim reobrir. Per tant, convidam a què els demés partits polítics també reflexionin sobre la realitat actual, no la que desitjam ni la que seria "institucionalment més correcte" sinó la realitat que representa a un gran nombre de famílies i treballadors de les Illes Balears. Hi ha mesures que al primer cop d'ull semblen ser exemplars. Però si són mesures que realment no donen resposta a una part significativa de la societat, quin sentit tenen? Quina imatge final donen?

Ara mateix, com a centre educatiu, creim que el més important és la salut de tothom (tant física com emocional). Però també ens preocupa el futur, no només com a petita empresa, sinó les conseqüències cap a les treballadores i les nostres famílies. Les nostres professionals que fan que Xin-Xirineu tengui la qualitat que té. Les nostres famílies...que ens sustenen econòmicament i que ens donen un veritable i important reconeixement per poder millorar dia a dia i seguir encoratjades per superar totes les dificultats que es presenten i que es puguin presentar.

  

ENS AJUDAU A FER VISIBLE AQUESTA SITUACIÓ?

TENIU UN CENTRE NO RECONEGUT, HI TREBALLAU O EN SOU FAMÍLIA USUÀRIA?  

QUÈ OPINAU SOBRE AQUESTA REFLEXIÓ?

Notícies sobre l'escrit a la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca per part de la FEIPIMEB: 

• https://www.ultimahora.es/noticias/local/2020/04/02/1153949/coronavirus-escoletas-infantiles-lanzan-sos-govern.html
• https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2020/04/03/escuelas-infantiles-avisan-govern-situacion/1499806.html
• https://www.noudiari.es/2020/04/alertan-de-la-posible-quiebra-de-guarderias-y-centros-de-educacion-infantil-privados/
• https://canal4diario.com/2020/04/02/la-feipimeb-alerta-de-la-quiebra-de-guarderias-y-de-centros-de-educacion-infantil/

Educadora infantil: una elecció, una sort, un luxe o una etapa de transició?

Els anys d’experiència amb Xin-Xirineu m’han fet reflexionar (i de cada cop més sovint) sobre la formació i professió d’educadora infantil. Per la meva formació, no vaig seguir una via directa cap a aquest món, i no he cursat el grau d'educació infantil, pel que les curiositats han aparegut posteriorment. En el meu cas, descobrir aquesta etapa ha estat una SORT. Però d'això ja en parlarem en una altra entrada. La reflexió que vull compartir avui és sobre qui es forma i treballa com a educadora infantil. Tant senzill com sembla, i tan complex com ho veig a la realitat... 
Algunes professionals que han format part de la família de Xin-Xirineu, primerament, cursaren el Cicle Superior d’Educació Infantil. Després, unes varen continuar cap el Grau d’Educació Infantil o cap el Grau d’Educació Primària. Una altra opció és fer batxiller i després el grau d’infantil. El cicle superior es centra en aquesta etapa en concret i el grau d’infantil inclou tant l’etapa 0-3 com la 3-6. Per tant, formació en 0-3 n'hi ha...

Aquesta és la meva inquietud perquè, per l'experiència, m'adon que arriben a Xin-Xirineu i ens trobam diferents possibilitats:

• L’etapa 0-3 els encanta, els apassiona, i els il·lusiona. És fantàstic! Però que passa després?

o   Si l’etapa superior (3-6 anys) els agrada o interessa igual, per les condicions laborals optaran per l’altre opció en tenir l’oportunitat, EVIDENTMENT...

o   Si l’etapa 0-3 els agrada més, han de poder-se permetre quedar. És així, en aquest cas, voler seguir com educadora infantil ÉS UN LUXE que no tothom es pot permetre. Possiblement, arriba un moment, en que dir no a altres oportunitats amb millors condicions es fa difícil...

• L'etapa 3-6 anys o primària els agrada més: així el primer cicle d'educació infantil és una etapa de pas mentre acaben els estudis universitaris, mentre esperen obtenir una plaça d’interina o a algun centre concertat/privat, o mentre preparen oposicions.

Tothom sap que les condicions laborals no són les millors. De fet, ara més que mai es lluita per millorar aquest conveni, i es va veient una voluntat des de les administracions per donar major reconeixement a aquest col·lectiu, havent fet ja algunes millores a dit conveni. 
No obstant això, també es fa difícil pels que gestionam un centre privat poder oferir condicions més bones encara que tenguem la voluntat de fer-ho, ja que tampoc tenim gaire suport extern...Però d’això també en farem una entrada que tenim molt per reflexionar!

Retornant a la qüestió, necessitam millorar les condicions i el reconeixement dels professionals de 0-3 anys. No només per ells mateixos, sinó també per:

• Les famílies: si l’estabilitat i el crear vincle és molt important pels infants d’aquesta etapa, no ajuda gaire aquesta situació que obliga a canviar d’educadores contínuament. 
• Els gestors de centres de primer cicle d’educació infantil: si volem treballadors amb vocació però també formats (per oferir un servei de qualitat i perquè així ho requereixen les normatives), això ens suposa estar sempre amb certa inseguretat, canviant i formant personal nou, creant ambient d’equip, adaptant infants a canvis...

En definitiva, si les administracions, els gestors de centres 0-3 i les famílies demanam professionals formats i qualificats, falta fer un gran replantejament perquè sentin que aquesta etapa és una opció igual de vàlida que una altra en el seu desenvolupament personal. 
  
Recursos que poden ser d'interés: 

• Informació sobre el grau d'educació infantil a la UIB. https://estudis.uib.cat/digitalAssets/360/360484_infantil.pdf
• Conveni col·lectiu de centres d'assitència i educació infantil. https://www.boe.es/boe/dias/2019/07/26/pdfs/BOE-A-2019-10956.pdf  

Ets o has estat professional de l’educació 0-3 anys? T’identifica alguna de les situacions plantejades? T’has sentit diferent del que hem plantejat? 
Opina i així donam veu a aquest sector!!