Educadora infantil: una elecció, una sort, un luxe o una etapa de transició?

Els anys d’experiència amb Xin-Xirineu m’han fet reflexionar (i de cada cop més sovint) sobre la formació i professió d’educadora infantil. Per la meva formació, no vaig seguir una via directa cap a aquest món, i no he cursat el grau d'educació infantil, pel que les curiositats han aparegut posteriorment. En el meu cas, descobrir aquesta etapa ha estat una SORT. Però d'això ja en parlarem en una altra entrada. La reflexió que vull compartir avui és sobre qui es forma i treballa com a educadora infantil. Tant senzill com sembla, i tan complex com ho veig a la realitat... 
Algunes professionals que han format part de la família de Xin-Xirineu, primerament, cursaren el Cicle Superior d’Educació Infantil. Després, unes varen continuar cap el Grau d’Educació Infantil o cap el Grau d’Educació Primària. Una altra opció és fer batxiller i després el grau d’infantil. El cicle superior es centra en aquesta etapa en concret i el grau d’infantil inclou tant l’etapa 0-3 com la 3-6. Per tant, formació en 0-3 n'hi ha...

Aquesta és la meva inquietud perquè, per l'experiència, m'adon que arriben a Xin-Xirineu i ens trobam diferents possibilitats:

• L’etapa 0-3 els encanta, els apassiona, i els il·lusiona. És fantàstic! Però que passa després?

o   Si l’etapa superior (3-6 anys) els agrada o interessa igual, per les condicions laborals optaran per l’altre opció en tenir l’oportunitat, EVIDENTMENT...

o   Si l’etapa 0-3 els agrada més, han de poder-se permetre quedar. És així, en aquest cas, voler seguir com educadora infantil ÉS UN LUXE que no tothom es pot permetre. Possiblement, arriba un moment, en que dir no a altres oportunitats amb millors condicions es fa difícil...

• L'etapa 3-6 anys o primària els agrada més: així el primer cicle d'educació infantil és una etapa de pas mentre acaben els estudis universitaris, mentre esperen obtenir una plaça d’interina o a algun centre concertat/privat, o mentre preparen oposicions.

Tothom sap que les condicions laborals no són les millors. De fet, ara més que mai es lluita per millorar aquest conveni, i es va veient una voluntat des de les administracions per donar major reconeixement a aquest col·lectiu, havent fet ja algunes millores a dit conveni. 
No obstant això, també es fa difícil pels que gestionam un centre privat poder oferir condicions més bones encara que tenguem la voluntat de fer-ho, ja que tampoc tenim gaire suport extern...Però d’això també en farem una entrada que tenim molt per reflexionar!

Retornant a la qüestió, necessitam millorar les condicions i el reconeixement dels professionals de 0-3 anys. No només per ells mateixos, sinó també per:

• Les famílies: si l’estabilitat i el crear vincle és molt important pels infants d’aquesta etapa, no ajuda gaire aquesta situació que obliga a canviar d’educadores contínuament. 
• Els gestors de centres de primer cicle d’educació infantil: si volem treballadors amb vocació però també formats (per oferir un servei de qualitat i perquè així ho requereixen les normatives), això ens suposa estar sempre amb certa inseguretat, canviant i formant personal nou, creant ambient d’equip, adaptant infants a canvis...

En definitiva, si les administracions, els gestors de centres 0-3 i les famílies demanam professionals formats i qualificats, falta fer un gran replantejament perquè sentin que aquesta etapa és una opció igual de vàlida que una altra en el seu desenvolupament personal. 
  
Recursos que poden ser d'interés: 

• Informació sobre el grau d'educació infantil a la UIB. https://estudis.uib.cat/digitalAssets/360/360484_infantil.pdf
• Conveni col·lectiu de centres d'assitència i educació infantil. https://www.boe.es/boe/dias/2019/07/26/pdfs/BOE-A-2019-10956.pdf  

Ets o has estat professional de l’educació 0-3 anys? T’identifica alguna de les situacions plantejades? T’has sentit diferent del que hem plantejat? 
Opina i així donam veu a aquest sector!!