Rutines i hàbits a 0-3 anys

Aquesta vegada el blog queda en mans d'una gran professional que vol compartir amb nosaltres una reflexió sobre aquesta temàtica tan important a la primera infància: 

El meu nom és Maria Ginard. Actualment som l’educadora de referència de l’aula dels nadons a Xin-Xirineu. 

Penso que el món de la infància és un àmbit al que, fins fa poc temps, no li hem donat la importància que es mereix i requereix. És l’etapa a partir de la qual es fonamenten les bases del futur dels nostres infants. Per això, vaig decidir formar-me en aquest àmbit,  cursant el Grau Superior d’Educació Infantil, i així poder aportar el meu granet d’arena en aquest sector.

Després de treballar un temps al primer cicle, 0-3 anys, la meva motivació va anar en augment i vaig decidir cursar la carrera. A dia d’avui, som mestra en Educació Infantil i Especialista Universitària en Atenció Primerenca.

En aquesta nova entrada al blog volem parlar de la importància dels hàbits i rutines a l’etapa d’infantil, especialment a la que ens afecta a nosaltres, 0 - 3 anys.  A més, farem una petita pinzellada del nostre dia a dia perquè pugueu conèixer com estan presents a Xin-Xirineu.

Molt sovint ens trobem famílies que es sorprenen en veure el que fan els seus fills quan es troben al centre. Comentaris del tipus: “no em puc creure que s’adormi tot/a sol/a”, “a casa no arracona les joguines”, etc.  són més freqüents del que us penseu! (Aquí és quan nosaltres també ens sorprenem del que ens expliquen de casa...) Però, a què es deu això? A Xin-Xirineu ho tenim clar, el nostre dia a dia s’organitza a través de rutines i hàbits que els infants van adquirint, cada un al seu ritme, sempre deixant marge a la innovació, a la possibilitat d’aturar-nos i gaudir de situacions noves i espontànies.

Primer cal diferenciar què són els hàbits i que són les rutines, ja que són conceptes que sovint en parlam  indistintament quan no són el mateix. 

Segons el Diccionari d'Estudis Catalans: 

• Hàbit: costum, disposició adquirida per la repetició d’un mateix acte.  En definitiva, un hàbit seria una manera d'actuar que s'adquireix per repetició.
• Rutina: costum pres de fer una cosa d’una certa manera. Així, un rutina seria com es fa una cosa en concret de manera automàtica.

Per tant, hi ha paraules que seran claus en aquesta temàtica: repetició, temps, constància, regularitat...

Les rutines i els hàbits són molt importants  ja que  proporcionen seguretat i tranquil·litat, comoditat, ajuden a orientar, anticipar i preveure tot allò que vendrà. La successió de fets i activitats que es van repetint dia rere dia seran les pautes que tindrà l’infant per captar i conèixer els ritmes diaris i situar-se en l’espai i el temps.

A més, cal donar-los temps, anticipar-los cada vegada que canviem d’activitat i respectar al màxim el seu ritme. És una manera de fer-los partícips del dia a dia al centre fins que arriben a fer-ho per ells mateixos.

A continuació, trobareu un breu resum d’alguns hàbits i rutines que els nostres infants han anat adquirint a Xin-Xirineu tot potenciant la seva autonomia. Una frase que defineix molt bé el nostre dia a dia és: CADA DIA ÉS IGUAL, PERÒ DIFERENT.

Al matí, els infants arriben i deixen les seves pertinences al penjador. Es lleven la jaqueta i treuen la botella d’aigua per deixar-la a la caixa corresponent. Es deixa a cada infant el temps que necessiti ja que cada un té un ritme diferent i d’altres necessiten l’ajuda de l’adult. A vegades, també s'ajuden entre ells mateixos. D’aquesta manera potenciam la seva autonomia.

Quan és el moment de recollir les joguines o material de les diferents activitats fem servir una cançó. Els infants ja saben que quan la cantem és hora d’arraconar i una vegada tot és al seu lloc s’asseuen a la paret per donar pas a la següent activitat. Els nadons, per imitació dels més grandets també comencen a fer-ho i a ser conscients d’aquest moment.

A les sessions de psicomotricitat: cada infant es treu les sabates per posar-se els calcetins de psicomotricitat. L’adult sempre hi és present per ajudar a aquells que ho necessiten, sobretot al grup de 1-2 anys. Una vegada acaba la sessió de psicomotricitat, ens ajuden a arraconar matalassos i diferents materials. 

Tots aquests hàbits que han anat adquirint a poc a poc fan que els infants per ells mateixos, necessitin portar un ordre i siguin “exigents” a l’hora de col·locar les seves pertinences per tal de fer-ho el millor possible. Moltes vegades ens sorprenen amb imatges com aquesta deixant les sabates ben col·locades  a l’hora del descans després de dinar. Un ordre, que a vegades, ni les educadores seguim.

El moment de les sortides també és ple d’hàbits, com seure tots al banquet, trones, a terra o les cadires de l’entrada esperant que els familiars els venguin a recollir. Parlant del que hem fet aquell dia i dient-nos adéu.  

En els processos d’adaptació és quan més ens adonam de la importància d’aquests hàbits. Els infants nouvinguts no es senten segurs només per el desconeixement de les persones i l’espai en si, sinó també pel desconeixement de la seqüència d’accions que guiarà el seu dia. Ells necessiten temps per conèixer la rutina de Xin-Xirineu i adquirir uns hàbits. Però d’això en parlarem a una nova entrada!

El que és cert és que a Xin-Xirineu no tenim cap "superpoder" que faci que es comportin diferent que a casa. Simplement tenim una organització basada amb les rutines.

No és cap novetat la importància que tenen, Aristòtil ja afirmava: 

SOM EL QUE FEIM REPETIDAMENT

Bibliografia:

• La Baula (7 de juliol de 2017). Hàbits i Rutines. La Baula.  https://labaula.org/habits-i-rutines/
•  Salas, A. i Solozabal, A. (2003). Descobrint l'autonomia. Guix d'Infantil (11), 11-14.  https://drive.google.com/file/d/1M7rn1HO3ZROJS0hsSU2PLor02gpIz7a_/view?usp=sharing

Quines rutines seguiu a casa o al vostre centre educatiu? 

Els infants participen del recollir?

Sou constants en seguir les mateixes rutines?

Observau quins hàbits van adquirint els vostres infants, dia rere dia? 

Educadora infantil: una elecció, una sort, un luxe o una etapa de transició?

Els anys d’experiència amb Xin-Xirineu m’han fet reflexionar (i de cada cop més sovint) sobre la formació i professió d’educadora infantil. Per la meva formació, no vaig seguir una via directa cap a aquest món, i no he cursat el grau d'educació infantil, pel que les curiositats han aparegut posteriorment. En el meu cas, descobrir aquesta etapa ha estat una SORT. Però d'això ja en parlarem en una altra entrada. La reflexió que vull compartir avui és sobre qui es forma i treballa com a educadora infantil. Tant senzill com sembla, i tan complex com ho veig a la realitat... 
Algunes professionals que han format part de la família de Xin-Xirineu, primerament, cursaren el Cicle Superior d’Educació Infantil. Després, unes varen continuar cap el Grau d’Educació Infantil o cap el Grau d’Educació Primària. Una altra opció és fer batxiller i després el grau d’infantil. El cicle superior es centra en aquesta etapa en concret i el grau d’infantil inclou tant l’etapa 0-3 com la 3-6. Per tant, formació en 0-3 n'hi ha...

Aquesta és la meva inquietud perquè, per l'experiència, m'adon que arriben a Xin-Xirineu i ens trobam diferents possibilitats:

• L’etapa 0-3 els encanta, els apassiona, i els il·lusiona. És fantàstic! Però que passa després?

o   Si l’etapa superior (3-6 anys) els agrada o interessa igual, per les condicions laborals optaran per l’altre opció en tenir l’oportunitat, EVIDENTMENT...

o   Si l’etapa 0-3 els agrada més, han de poder-se permetre quedar. És així, en aquest cas, voler seguir com educadora infantil ÉS UN LUXE que no tothom es pot permetre. Possiblement, arriba un moment, en que dir no a altres oportunitats amb millors condicions es fa difícil...

• L'etapa 3-6 anys o primària els agrada més: així el primer cicle d'educació infantil és una etapa de pas mentre acaben els estudis universitaris, mentre esperen obtenir una plaça d’interina o a algun centre concertat/privat, o mentre preparen oposicions.

Tothom sap que les condicions laborals no són les millors. De fet, ara més que mai es lluita per millorar aquest conveni, i es va veient una voluntat des de les administracions per donar major reconeixement a aquest col·lectiu, havent fet ja algunes millores a dit conveni. 
No obstant això, també es fa difícil pels que gestionam un centre privat poder oferir condicions més bones encara que tenguem la voluntat de fer-ho, ja que tampoc tenim gaire suport extern...Però d’això també en farem una entrada que tenim molt per reflexionar!

Retornant a la qüestió, necessitam millorar les condicions i el reconeixement dels professionals de 0-3 anys. No només per ells mateixos, sinó també per:

• Les famílies: si l’estabilitat i el crear vincle és molt important pels infants d’aquesta etapa, no ajuda gaire aquesta situació que obliga a canviar d’educadores contínuament. 
• Els gestors de centres de primer cicle d’educació infantil: si volem treballadors amb vocació però també formats (per oferir un servei de qualitat i perquè així ho requereixen les normatives), això ens suposa estar sempre amb certa inseguretat, canviant i formant personal nou, creant ambient d’equip, adaptant infants a canvis...

En definitiva, si les administracions, els gestors de centres 0-3 i les famílies demanam professionals formats i qualificats, falta fer un gran replantejament perquè sentin que aquesta etapa és una opció igual de vàlida que una altra en el seu desenvolupament personal. 
  
Recursos que poden ser d'interés: 

• Informació sobre el grau d'educació infantil a la UIB. https://estudis.uib.cat/digitalAssets/360/360484_infantil.pdf
• Conveni col·lectiu de centres d'assitència i educació infantil. https://www.boe.es/boe/dias/2019/07/26/pdfs/BOE-A-2019-10956.pdf  

Ets o has estat professional de l’educació 0-3 anys? T’identifica alguna de les situacions plantejades? T’has sentit diferent del que hem plantejat? 
Opina i així donam veu a aquest sector!!

Coeducam a Xin-Xirineu, a 0-3 coeducam

     8M, Dia Internacional de la Dona. Una oportunitat per recordar, tot i que fa més de 100 anys que aquest dia existeix, que les dones seguim sense tenir igualtat d'oportunitats i que dia rere dia lluitam per millorar les nostres condicions. La cultura del patriarcat i els estereotips que en deriven continuen presents dins la societat, encara amb massa força. 

   Des de Xin-Xirineu, des del nostre raconet, intentam aportar el nostre gran d'arena com agent educatiu, tenint ben present la gran importància que tenen aquests primers anys en els quals s'estableixen les bases de la identitat. Per això, el nostre projecte educatiu es basa en una coeducació per la igualtat de gènere, no només aquests dies de l'any, sinó durant tot el curs.

    Per fer-ho donam visibilitat a la diversitat en quan a ritme propi de desenvolupament, diferents sistemes familiars, orígens, cultura, gustos, aspecte físic...Per tant, el primer que feim és tractar amb total naturalitat qualsevol fet fora d'aquests estereotips tradicionals, sobretot quan parlam d'eleccions dels infants. Si un nin es vol posar les disfresses que tenim de princesa, si una nina vol jugar amb els cotxes, si un nin es pinta les ungles, si una nina elegeix el color blau, si un nin juga a cuidar les pepes...i així podríem seguir amb una llarga llista de fets que a Xin-Xirineu són presents en el dia a dia.
    

Dos dels nostres nins jugant contents a les princeses

    Un altre recurs molt important són els contes. Històries en les quals les nines no volen ser princeses a l'espera del seu príncep. Històries en les quals les nines són valentes, i els nins poden ser porucs. Històries en els quals els llops no són els dolents, i els homes no han de salvar a les dones d'ells. Històries en les quals les nines poden anar de blau i els nins de rosa...És una meravella la gran quantitat de contes que actualment disposam en els què es deixen de seguir els estereotips de gènere!

      Per altra banda, a Xin-Xirineu tothom juga amb els materials que vol, i tant nines com nins tenen al seu abast els mateixos jocs i les mateixes propostes. 

   A més, també empram projectes relacionats amb les famílies, per tal de que els infants coneguin i sentin reconeguts els diferents models familiars: el racó de família, la caixa de la família, els llibres viatgers...

   En quan al llenguatge emprat en circulars, rètols, informes i llenguatge oral, intentam que sigui el més inclusiu possible. Per exemple, empram "famílies" (o en cas de casos "mares i pares") en lloc de "pares" i "infants" ( o "nins i nines") en lloc de només "nins".

    Actualment, som testimonis d'un moviment important de renovació pedagògica en el qual la coeducació proposa qüestionar el sistema basat en el sexe-gènere i totes les conseqüències que se'n deriven. Tenim el deure i la necessitat de seguir lluitant perquè tant nines com nins tenguin les mateixes oportunitats, sense sentir-se discriminats. Totes les persones hem de poder ser qui volguem, sense que ens limitin per seguir una norma, sinó que la diversitat sigui la gran riquesa de la societat. 

    A Xin-Xirineu estam molt positius en aquest aspecte perquè de cada dia veim més models de família diferents, i veim com més famílies també duen a terme una educació no sexista. Això sí, encara ens queda camí per fer, perquè el que veim nosaltres és només una petita mostra. També som conscients de que encara hem de seguir lluitant just amb el fet de que sempre som dones que treballam a Xin-Xirineu...esperam algun dia s'incorpori algun home a la nostra família educadora...segur que ens acabaria d'enriquir!!

    Mentrestant, dia a dia seguirem treballant i coeducant amb la il·lusió de que el nostres granets d'arena serviran per seguir donant passes cap una societat en que totes les persones es sentin respectades i amb les mateixes oportunitats. 

ARRIBARÀ UN DIA EN QUE LA IDEA DEL 8M ENS SEMBLI RIDÍCULA DE TAN OBVI QUE SERÀ EL QUE REINVIDICAM AVUI EN DIA??