Aquesta
vegada el blog queda en mans d'una gran professional que vol compartir
amb nosaltres una reflexió sobre aquesta temàtica tan important a la
primera infància:
El meu nom és Maria
Magdalena Rosselló. Vaig cursar el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació
Infantil i la carrera d’Educació Primària amb especialitat de Pedagogia
Terapèutica. Actualment, som educadora de referència de l’aula dels grans, els
músics, a Xin-Xirineu. He tengut el gust d’estar amb ells des de nadons i els
acompanyaré fins al final del cicle. Això m’ha permès veure tota la seva
evolució i canvis, i quins canvis!

ADÉU, BOLQUERS!

És important que l’infant es senti segur i acompanyat
per l’adult en aquest procés. La retirada del bolquer fa que siguin menys dependents
dels adults però, per això, necessiten la seva afirmació per aconseguir-ho.
PERÒ ... ENS
TROBAM PREPARATS?
L’infant "fa dos anys", la pressió d’anar a “l’escola
dels grans”, "hem d’aprofitar ara que fa calor",... la pressió social i els
dubtes ens envaeixen. Tots aquests factors fan avançar aquest procés i alguns
infants no estan preparats. ABANS NO SEMPRE ÉS MILLOR. No hi ha una data exacta, no es tracta d’un
aprenentatge ni d’un entrenament, sinó que és part del procés maduratiu de
l’infant.
Algunes senyals que ens poden indicar que es van
preparant per assolir aquest pas són:
- Diferencia sensacions i es fa més conscient. Ho podem observar quan comencen a dir quan ja han fet el pipí i/o la caca o si s’amaguen o aturen el joc al moment de fer caca.
- Pot contenir el pipí o la caca. Això s’observa quan els canvies i van eixuts després d’unes hores amb el bolquer, o quan demanen per fer el pipí i/o la caca al vàter i aguanten mentre els retires el bolquer i els prepares.
- Decideix per si mateix fer-ho al vàter o orinal. En alguns infants es pot observar que estan preparats però ells no volen fer-ho al vàter ni orinal. Ells han de tenir un paper actiu en tot el procés perquè al final ells decideixen si fer-ho o no.
Arribats aquí, retiram el bolquer, però l’infant es fa
tots els pipis i les deposicions damunt. És una clara senyal que no està
preparat, ja sigui pel procés maduratiu o perquè no està decidit a donar el
pas. En aquests casos, és millor tornar-li posar. És un mite que no es pot
tornar a posar el bolquer.
Si l’infant està preparat, és igual si és l’estiu o
l’hivern. Ens tornam a trobar amb un mite: el moment per retirar-lo és a
l’estiu. És una comoditat per l'adult pel tema de la vestimenta. Si està preparat
no es farà ni els pipis ni les deposicions damunt gaires vegades i no serà un
greu problema el de la vestimenta.
L’ADULT
Faci el que faci l’adult enfront el control
d’esfínters, tant si ho fa “bé”, com si ho fa “malament”, com sinó fa res, el
fill arribarà a controlar els esfínters. Algunes recomanacions són:
● Els infants han de sentir-se
recolzats per les famílies i aquests han d’estar tranquils i intentar no
enfadar-se ni pressionar.
● Explicar-li perquè orinam i
defecam: quan menjam, una part del menjar serveix per créixer i la resta s’ha
de treure i tirar.
● Netejar sense retrets, quan
s’ho fa damunt.
● No s’ha de fer seure a
l’orinal a certes hores ni fins que fa alguna cosa.
● No mostrar impaciència
ni demanar contínuament si es té ganes
de fer pipí o caca.
● Deixar-lo triar si vàter,
orinal o adaptador pel vàter.
● No recompensar quan ho fa al
vàter o orinal. No sempre podrem fer-ho i el dia que no ho facem ho pot viure
com un càstig.
● Anar parlant d’aquest procés
les setmanes prèvies i establir un dia per la retirada del bolquer i així
anticipar-li el que fareu en arribar aquest dia.
Actualment, a la
classe dels músics ens trobam en l’etapa que alguns ja no porten bolquer i
d’altres hem de fer la retirada d’aquest dins els pròxims mesos. Com bé va explicar la meva companya
Maria a l’entrada anterior, a Xin-Xirineu treballam molt a través dels hàbits i
rutines.
La retirada del
bolquer és un aprenentatge complex que requereix una maduració que implica un
control muscular, és un hàbit.
Abans de la
retirada anam preparant a l’infant: quan li canviam el bolquer el seiem al
vàter, si així ho vol, perquè comenci a familiaritzar-se. N’hi ha que tenen molta curiositat
i observen als seus companys des de la
finestra que tenim a l’aula, des de petits. A més, anam explicant contes sobre aquest
tema. Tot comença des d’aquí i tot comença com un joc!
Per fer la retirada
del bolquer, el primer que feim es posar-nos d’acord amb la família. A
Xin-Xirineu és la família qui elegeix quan fer-ho. Consideram que és la família
qui ha de triar el moment perquè si s’afavoreixen les condicions del context
familiar, tot resulta més fàcil. Si ens posam d’acord és per no coincidir molts
d’infants en la mateixa setmana, però mai imposam nosaltres una data. Les famílies, abans poden preparar a l’infant a partir de contes, parlant del tema, anant a comprar les braguetes i els calçotets, preparant un adaptador i/o l’orinal, convidant-lo a provar aquests… i el més important de
tot: tenir molta paciència per poder-li donar temps. És important que es senti
acompanyat durant aquest procés i que tengui un reforçament positiu.
La retirada del
bolquer sempre la recomanem que es comenci
un divendres o previ de festiu a casa, tranquil·lament. És important que durant el cap de
setmana no es tenguin molts esdeveniments socials per així poder estar més
pendents i que l’ambient sigui més tranquil i controlat. El dilluns, quan
l’infant arriba al centre i ens diuen que han fet la retirada del bolquer
mostram una gran alegria i feim que l’infant també la senti.També ens porten suficient roba i unes sabates de recanvi per aquests primers dies.
Al centre, pensam que és important
recordar-li que ha d’anar al bany però sense pressionar. Per això, abans de
començar la rutina del bon dia proposam a tots d’anar al bany. Després de
berenar i rentar-nos les mans i quan entram del pati ho tornam a proposar. Els infants que
queden al menjador se’ls hi proposa d’anar abans i després de dinar i quan es
desperten del descans. A més, a tot moment un infant pot demanar d’anar-hi,
però és una manera de recordar-ho seguint les rutines diàries. Quan ho tenen
controlat et diuen que no en tenen i es respecte, però al principi és important
recordar-li. L’infant segurament no et
digui que no, inclús és normal que et demani per anar-hi més vegades degut a la
inseguretat que encara té. Però altres vegades, al principi passa el contrari: jugant o estant entretingut no vol anar al bany. Si es veuen senyals o es té
controlat que fa un cert temps que no hi va, l’animam a anar-hi i
d’assegurar-li que després podrà seguir amb el que està fent en aquest moment.
En definitiva, a
Xin-Xirineu intentam que aquest procés es doni de manera molt natural i molt
coordinat amb la família. La veritat que així tot es viu molt més
positivament tant per part de l’infant, com de la família, de les educadores i
companys/es del centre.
RECURSOS
Contes específics sobre el tema del control
d’esfínters que poden servir per introduir i acompanyar aquesta etapa:
- M'he fet pipí.
- Què portes dins del bolquer?
- L'orinal de la Lulú.
- La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap.
- La Marina ja no vol portar bolquers.
- Adéu bolquers!
Com enfocau aquest tema des de casa? O des del vostre centre educatiu?
Coincidiu amb la nostra manera d'enfocar-ho?
Com ho viviu com adult que acompanyau?
Teniu algun altre recurs per estimular aquest procés?