Xin-Xirineu: Veus d'un racó de 0-3 anys

Aquests dies estan sent difícils per a tothom, i cada persona viu la situació des del seu punt de vista i a partir de les circumstàncies pròpies. Ningú viu igual aquesta crisi sanitària. Però, el que si sabem, és que junts en podem sortir enfortits.

Així, vull aportar una reflexió des del punt de vista d'un centre educatiu 0-3 anys no autoritzat per la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca (des d'ara, la conselleria). Perquè entengueu el terme, "no autoritzat" fa referència a un reconeixement per part de la conselleria que et dóna accés a una xarxa complementària a les escoletes públiques. Si en formes part pots comptar amb suport per part de la conselleria, les famílies poden tenir accés a ajudes econòmiques i els Equips d'Atenció Primerenca poden atendre als nostres infants. Però has de complir una normativa que, en quant a espais, ha estat fins ara molt exigent. Per això, nosaltres comptam amb un permís municipal, que ens permet dur a terme la nostra activitat professional i econòmica legalment, però sense tenir accés a tot l'esmentat.

Com a professional de 0-3 anys em sent animada davant la voluntat de canvi que s'han anat veient els darrers anys des de les institucions i administracions. Es pot apreciar, per una part, cap a les famílies i infants amb ajuts per a l'accés a l'educació en aquesta etapa. Per altra part, també s'aprecia amb la facilitació als centres no reconeguts la seva adaptació a la normativa, baixant els paràmetres exigits i anunciant ajudes econòmiques.

Davant aquesta situació actual, marcada per la crisi sanitària, també es pot apreciar bona voluntat. Fa uns dies es va compartir aquesta notícia des del Facebook de l'Assemblea 0-3 Illes Balears:

Al llegir-la reconforta saber que es valora la feina i el paper de les educadores infantils davant aquest confinament, i també la importància que tendrem els centres d'educació 0-3 anys després de sortir de l'estat d'alarma. Encara més encoratja seguir llegint sobre la consciència política de donar suport a aquest sector per poder fer front a les dificultats econòmiques de la situació. No obstant això, només es parla de les escoletes autoritzades per la conselleria, tant públiques com privades. I què passa amb els demés centres educatius de 0-3 anys? Què no ens veim afectats per aquesta crisi? Què no complim i complirem la mateixa funció?

La realitat de Xin-Xirineu (es suposa que no molt diferent d'altres centres en la mateixa situació) des d'un punt de vista econòmic, és que som una petita empresa mantinguda per les entrades directes de les famílies, sense cap suport extern, i que vivim al dia. Des de la proclamació de l'estat d'alarma hem intentat agafar les millors mesures cap a les treballadores i alhora mantenir el contacte diari amb les famílies i infants. Vivim en una constant pressió per reinventar-nos "a temps" i poder complir la nostra funció educativa i social mitjançant les noves tecnologies. Els objectius principals del nostre treball actual són:

Fer-nos sentir a prop de les famílies com a professionals.
Dirigir el grup (incloent professionals i famílies) per tal de que suposi un espai de suport.
Aportar idees i propostes d'activitats per facilitar l'aprofitament d'aquest temps a casa.
Transmetre comprensió, motivació i tranquil·litat cap a la situació.
Continuar donant assessorament pedagògic.
Crear moments positius a la vida dels nostres infants durant aquestes setmanes.
Mantenir el contacte amb els infants, tant les educadores com la resta de companys i companyes, perquè els que compartíem el seu dia a dia no "desapareixem" sense explicació.
Mantenir el contacte perquè el dia que puguem retrobar-nos sigui més fàcil adaptar-nos.
Continuar formant-nos i preparant materials per créixer professionalment.
Lluitar perquè puguem reobrir en les millors condicions i amb el servei adaptat a la nova situació, a les noves necessitats socials.

Per tant, Xin-Xirineu podem dir que seguim complint una important funció educativa i social.

Retornant a les notícies, després de l'esmentada, aquests dies també hem pogut consultar-ne de diferents fonts en les quals es parla de què la Federació d'Escoles Infantils de PIME Balears (FEIPIMEB) reclamen el suport per aquest sector (enllaços al final). S'esmenta la important funció dels centres educatius d'aquesta etapa 0-3 anys, tant en el moment actual però també en el moment de retornar a obrir, i es recalca la necessitat de donar suport econòmic tant als centres reconeguts com als no reconeguts. Tot i que a mi no m'agrada la paraula, en el segon cas es referiria a totes les denominades "guarderies". No m'agrada perquè aquesta paraula no ens representa, no només "guardam" sinó que també duim a terme una funció educativa.

Des de la seva gestació, Xin-Xirineu ha tengut voluntat de ser reconeguda per la conselleria, però per falta de metres quadrats i de fons econòmic suficient per aconseguir-los no hem pogut formar part d'aquesta xarxa. No ha estat per falta de voluntat, ni per manca de professionals qualificats, ni per manca de tenir un bon projecte educatiu. Tampoc per falta de suport de les famílies en quant a reconeixement i valoració. Ha estat simplement per una manca d'espai i de recursos econòmics. I actualment, ens trobam que volem aprofitar les facilitats que es donen per aconseguir aquest pas, perquè ara sí que podem redistribuir el mateix espai per complir els requisits. Però la realitat d'avui, la realitat d'aquesta crisi, és que no en formem part d'aquesta xarxa. I per això no se'ns ha de tenir en compte a nosaltres i la nostra comunitat en les mesures de suport? Per això, la conselleria i el govern no han de preocupar-se per la situació de les nostres famílies?

Si es consulta el DOCUMENT MARC: L'EDUCACIÓ DELS INFANTS 0-3 I LA NECESSITAT D'EQUITAT publicat al gener de 2019 es pot comprovar que just a l'illa de Mallorca es varen recomptar 155 centres de les (mal-)anomenades "guarderies". Es diu aviat, 155...quants professionals, quantes famílies i quants infants es podrien veure afectats si aquestes empreses no superam aquesta crisi?

Potser alguns d'aquests 155 centres ja estan reconeguts a dia d'avui. No ho puc assegurar amb total certesa, però crec que difícilment seran gaires tenint en compte que Xin-Xirineu viu aquest procés en primera persona. I recordau que quan dic reconeguts em refereixo a la conselleria, perquè evidentment, molts fa temps que comptam amb un reconeixement molt important: el de les nostres famílies i el nostre entorn social. Aquest reconeixement que valora l'espai que tenim (no el que podríem tenir), les nostres professionals, el nostre projecte educatiu i el nostre servei. Un veritable reconeixement professional, educatiu, social i emocional. Però seguim amb la necessitat d'un reconeixement per part de la conselleria que implica adaptar l'espai. Podrem dur a terme aquesta adaptació després de l'estat d'alarma? Comptarem amb recursos suficients per superar la crisi i poder fer adaptacions per aconseguir aquest "famós" reconeixement?

Però deixem de banda la necessitat de què tots aquests centres, com el nostre, ens adaptem a una normativa ja que és una necessitat molt real del temps anterior a la crisi que vivim, però poc significativa just ara. Anem a analitzar quina és la realitat de la societat balear just al moment d'aquesta crisi, i intentem que les institucions públiques ens representin i ens donin suport a tots, no a un petit sector. No defensam que tots requerim del mateix suport, simplement, analitzar el cas de cada tipus de centre i donar una ajuda corresponent. Plantejar la necessitat de les escoletes infantils públiques, de les privades autoritzades i de les "guarderies". A partir d'aquí donar resposta a tothom.

Alguns partits polítics ja han mostrat el seu suport a aquestes reivindicacions (enllaç de la notícia) i la preocupació cap a la situació en què quedarien moltes famílies si aquests centres no poguéssim reobrir. Per tant, convidam a què els demés partits polítics també reflexionin sobre la realitat actual, no la que desitjam ni la que seria "institucionalment més correcte" sinó la realitat que representa a un gran nombre de famílies i treballadors de les Illes Balears. Hi ha mesures que al primer cop d'ull semblen ser exemplars. Però si són mesures que realment no donen resposta a una part significativa de la societat, quin sentit tenen? Quina imatge final donen?

Ara mateix, com a centre educatiu, creim que el més important és la salut de tothom (tant física com emocional). Però també ens preocupa el futur, no només com a petita empresa, sinó les conseqüències cap a les treballadores i les nostres famílies. Les nostres professionals que fan que Xin-Xirineu tengui la qualitat que té. Les nostres famílies...que ens sustenen econòmicament i que ens donen un veritable i important reconeixement per poder millorar dia a dia i seguir encoratjades per superar totes les dificultats que es presenten i que es puguin presentar.

ENS AJUDAU A FER VISIBLE AQUESTA SITUACIÓ?

TENIU UN CENTRE NO RECONEGUT, HI TREBALLAU O EN SOU FAMÍLIA USUÀRIA?

QUÈ OPINAU SOBRE AQUESTA REFLEXIÓ?

Notícies sobre l'escrit a la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca per part de la FEIPIMEB:

Aquesta vegada el blog queda en mans d'una gran professional que vol compartir amb nosaltres una reflexió sobre aquesta temàtica tan important a la primera infància:

El meu nom és Maria Magdalena Rosselló. Vaig cursar el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil i la carrera d’Educació Primària amb especialitat de Pedagogia Terapèutica. Actualment, som educadora de referència de l’aula dels grans, els músics, a Xin-Xirineu. He tengut el gust d’estar amb ells des de nadons i els acompanyaré fins al final del cicle. Això m’ha permès veure tota la seva evolució i canvis, i quins canvis!

ADÉU, BOLQUERS!

El control d’esfínters és un procés que necessita la maduresa i motivació de l’infant. L’adquisició d’aquest hàbit afavoreix l’autonomia personal de l’infant, a més d’incidir en aspectes tan importants com l’autoimatge, les relacions amb els demés i la personalitat d’un mateix.

És important que l’infant es senti segur i acompanyat per l’adult en aquest procés. La retirada del bolquer fa que siguin menys dependents dels adults però, per això, necessiten la seva afirmació per aconseguir-ho.

PERÒ ... ENS TROBAM PREPARATS?

L’infant "fa dos anys", la pressió d’anar a “l’escola dels grans”, "hem d’aprofitar ara que fa calor",... la pressió social i els dubtes ens envaeixen. Tots aquests factors fan avançar aquest procés i alguns infants no estan preparats. ABANS NO SEMPRE ÉS MILLOR. No hi ha una data exacta, no es tracta d’un aprenentatge ni d’un entrenament, sinó que és part del procés maduratiu de l’infant.

Algunes senyals que ens poden indicar que es van preparant per assolir aquest pas són:

Diferencia sensacions i es fa més conscient. Ho podem observar quan comencen a dir quan ja han fet el pipí i/o la caca o si s’amaguen o aturen el joc al moment de fer caca.
Pot contenir el pipí o la caca. Això s’observa quan els canvies i van eixuts després d’unes hores amb el bolquer, o quan demanen per fer el pipí i/o la caca al vàter i aguanten mentre els retires el bolquer i els prepares.
Decideix per si mateix fer-ho al vàter o orinal. En alguns infants es pot observar que estan preparats però ells no volen fer-ho al vàter ni orinal. Ells han de tenir un paper actiu en tot el procés perquè al final ells decideixen si fer-ho o no.

Arribats aquí, retiram el bolquer, però l’infant es fa tots els pipis i les deposicions damunt. És una clara senyal que no està preparat, ja sigui pel procés maduratiu o perquè no està decidit a donar el pas. En aquests casos, és millor tornar-li posar. És un mite que no es pot tornar a posar el bolquer.

Si l’infant està preparat, és igual si és l’estiu o l’hivern. Ens tornam a trobar amb un mite: el moment per retirar-lo és a l’estiu. És una comoditat per l'adult pel tema de la vestimenta. Si està preparat no es farà ni els pipis ni les deposicions damunt gaires vegades i no serà un greu problema el de la vestimenta.

L’ADULT

Faci el que faci l’adult enfront el control d’esfínters, tant si ho fa “bé”, com si ho fa “malament”, com sinó fa res, el fill arribarà a controlar els esfínters. Algunes recomanacions són:

● Els infants han de sentir-se recolzats per les famílies i aquests han d’estar tranquils i intentar no enfadar-se ni pressionar.

● Explicar-li perquè orinam i defecam: quan menjam, una part del menjar serveix per créixer i la resta s’ha de treure i tirar.

● Netejar sense retrets, quan s’ho fa damunt.

● No s’ha de fer seure a l’orinal a certes hores ni fins que fa alguna cosa.

● No mostrar impaciència ni demanar contínuament si es té ganes de fer pipí o caca.

● Deixar-lo triar si vàter, orinal o adaptador pel vàter.

● No recompensar quan ho fa al vàter o orinal. No sempre podrem fer-ho i el dia que no ho facem ho pot viure com un càstig.

● Anar parlant d’aquest procés les setmanes prèvies i establir un dia per la retirada del bolquer i així anticipar-li el que fareu en arribar aquest dia.

COM HO FEIM A XIN-XIRINEU?

Actualment, a la classe dels músics ens trobam en l’etapa que alguns ja no porten bolquer i d’altres hem de fer la retirada d’aquest dins els pròxims mesos. Com bé va explicar la meva companya Maria a l’entrada anterior, a Xin-Xirineu treballam molt a través dels hàbits i rutines.

La retirada del bolquer és un aprenentatge complex que requereix una maduració que implica un control muscular, és un hàbit.

Abans de la retirada anam preparant a l’infant: quan li canviam el bolquer el seiem al vàter, si així ho vol, perquè comenci a familiaritzar-se. N’hi ha que tenen molta curiositat i observen als seus companys des de la finestra que tenim a l’aula, des de petits. A més, anam explicant contes sobre aquest tema. Tot comença des d’aquí i tot comença com un joc!

Per fer la retirada del bolquer, el primer que feim es posar-nos d’acord amb la família. A Xin-Xirineu és la família qui elegeix quan fer-ho. Consideram que és la família qui ha de triar el moment perquè si s’afavoreixen les condicions del context familiar, tot resulta més fàcil. Si ens posam d’acord és per no coincidir molts d’infants en la mateixa setmana, però mai imposam nosaltres una data. Les famílies, abans poden preparar a l’infant a partir de contes, parlant del tema, anant a comprar les braguetes i els calçotets, preparant un adaptador i/o l’orinal, convidant-lo a provar aquests… i el més important de tot: tenir molta paciència per poder-li donar temps. És important que es senti acompanyat durant aquest procés i que tengui un reforçament positiu.

La retirada del bolquer sempre la recomanem que es comenci un divendres o previ de festiu a casa, tranquil·lament. És important que durant el cap de setmana no es tenguin molts esdeveniments socials per així poder estar més pendents i que l’ambient sigui més tranquil i controlat. El dilluns, quan l’infant arriba al centre i ens diuen que han fet la retirada del bolquer mostram una gran alegria i feim que l’infant també la senti.També ens porten suficient roba i unes sabates de recanvi per aquests primers dies.

Al centre, pensam que és important recordar-li que ha d’anar al bany però sense pressionar. Per això, abans de començar la rutina del bon dia proposam a tots d’anar al bany. Després de berenar i rentar-nos les mans i quan entram del pati ho tornam a proposar. Els infants que queden al menjador se’ls hi proposa d’anar abans i després de dinar i quan es desperten del descans. A més, a tot moment un infant pot demanar d’anar-hi, però és una manera de recordar-ho seguint les rutines diàries. Quan ho tenen controlat et diuen que no en tenen i es respecte, però al principi és important recordar-li. L’infant segurament no et digui que no, inclús és normal que et demani per anar-hi més vegades degut a la inseguretat que encara té. Però altres vegades, al principi passa el contrari: jugant o estant entretingut no vol anar al bany. Si es veuen senyals o es té controlat que fa un cert temps que no hi va, l’animam a anar-hi i d’assegurar-li que després podrà seguir amb el que està fent en aquest moment.

En definitiva, a Xin-Xirineu intentam que aquest procés es doni de manera molt natural i molt coordinat amb la família. La veritat que així tot es viu molt més positivament tant per part de l’infant, com de la família, de les educadores i companys/es del centre.

RECURSOS

Contes específics sobre el tema del control d’esfínters que poden servir per introduir i acompanyar aquesta etapa: